Joan VII Paleòleg

Joan VII Paleòleg fou emperadors bizantí durant cinc mesos el 1390.

Era fill d’Andrònic IV Paleòleg i de Keratsa de Bulgària (filla del tsar Ivan Alexandre de Bulgària i de Teodora de Valàquia).

El 1376 quan el seu pare va assolir el tron, el va associar com a coemperador, però després fou deposat i parcialment cegat (1379). Més tard el seu pare, però ordre del sultà, va rebre Selímbria i altres ciutats, com a domini i segurament va succeir a Andrònic en el govern d'aquestes ciutats el 1385.

El 4 d'abril de 1390 va donar un cop d'estat i va deposat al seu oncle Joan V Paleòleg, però Manel Paleòleg, el fill de Joan V, el va expulsar amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de Baiazet I (17 de setembre de 1390) que el va confirmar com a príncep de Selímbria i altres llocs. Finalment es va arribar a un acord i Manel, que des del 1391 era l'emperador Manel II Paleòleg i que encara no tenia fills, el va reconèixer com hereu.

El 1399 Baiazet I va assetjat Constantinoble, i Manel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII. La capital es va salvar per la gran victòria de Tamerlà sobre els otomans a la batalla d’Ankara el 20 de juliol de 1402, que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerlà.

Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la Mar de Màrmara i la ciutat de Tessalònica. Quan Manel II va retornar del seu viatge Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalònica (amb el títol personal d'Emperador o Basileus), districte que Manel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalònica la resta de la seva vida (1403 a 1408) associant al govern al seu jove fill Andrònic V Paleòleg (que tenia uns 3 anys), que va premorir al pare vers el 1407.

Es va casar amb Eugenia Gattiluso i només se li coneix el fill abans indicat.