Santa Maria de Valldeflors: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|| |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
'''Santa Maria de Valldeflors''', o '''Santa Maria de Tremp''', és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. |
'''Santa Maria de Valldeflors''', o '''Santa Maria de Tremp''', és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. |
||
És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni (església)|Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Vilamolat]]. |
És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Noguera|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni (església)|Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Vilamolat]]. |
||
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits. |
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits. |
||
Revisió del 03:35, 2 març 2012
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Primera menció escrita | 1079 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 468,3 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Tremp | ||||
| Localització | Tremp | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 412-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0011606 | |||
| Id. IPAC | 476 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Parròquia i cap d'arxiprestat | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars | |||
Santa Maria de Valldeflors, o Santa Maria de Tremp, és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp.
És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del Bisbat d'Urgell, a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de la Santa Creu de l'Alzina, Sant Pere d'Aransís, Sant Esteve de Castellnou de Montsec, Sant Joan Baptista de Cellers, la Mare de Déu de l'Esperança de Claret, l'Assumpció d'Eroles, Santa Fe de Fontsagrada, Sant Pere de Gavet, la Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera, l'Assumpció de Llimiana, Sant Roc de Mata-solana, Sant Martí del Meüll, Sant Miquel de Moror, Sant Pere de Fígols de Tremp, Santa Maria de Mur, Sant Urbà dels Obacs, Sant Joan Baptista de Palau de Noguera, Sant Martí de Puigcercós, Santa Anna de Puigverd, Sant Esteve de la Sarga, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló, Sant Serni, Sant Esteve de Tendrui, Sant Vicenç de Toló i la Mare de Déu del Roser de Vilamolat.
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.
Història
La història d'aquesta església està molt unida a la mateixa història de Tremp, atès que la ciutat nasqué a partir de dotacions fetes a l'església canònica en el moment de la reconstrucció del temple després de les incursions alarbs pel Pallars Jussà al segle XI. Després de les donacions fetes pels comtes de Pallars Jussà els anys 1079, foren múltiples les donacions que arribaren a la canònica de diferents senyors pallaresos, que anaren dotant la canònica de possessions a molts llocs de la comarca. Al mateix temps els comtes de Pallars Jussà anaven ampliant també les possessions de Santa Maria.
Tremp, amb aquests ajuts, anà formant un territori autònom dins del terme de Talarn, cosa que justifica la seva peculiar composició geogràfica.
Ja a partir del 1090 consta una comunitat de canonges regint aquesta església, per la qual cosa obtingué el títol de canònica. La jerarquia subsistí més enllà de la desaparició de la comunitat (al segle XVIII s'hi arriben a documentar 24 membres), de manera que Santa Maria de Tremp ha estat sempre cap d'una demarcació territorial eclesiàstica, de primer en la figura de Deganat de Tremp, més tard Ardiaconat de Pallars (del 1299 en endavant), encara més tard com a Arxiprestat de Tremp, i actualment com a Arxiprestat de Pallars Jussà. Se sap que la parròquia estigué regida per un canonge almenys fins el 1852.
Obra bàsicament del segle XVII, construït entre 1638 i 1647, i amb un campanar edificat el 1909, queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis capitells al Museu Diocesà d'Urgell des del 1957 i almenys un més a Tremp mateix.
L'església compta amb interessant orgue barroc restaurat a principis de segle XX pel Dr. Pearson.
L'església de Santa Maria de Valldeflors de Tremp ha estat declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric, per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya que publica el DOGC del 29 de desembre del 2006.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al.]. "Santa Maria de Tremp (o de Valldeflors)". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BALUST I CLAVEROL, Lídia. "Les restauracions del patrimoni artístic al Pallars". A: XXXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Collegats. Revista del Centre d'Estudis del Pallars 1991, 5. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1991. ISBN 84-88294-04-2
- Bellmunt i Figueras, Joan. «Tremp». A: Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X.
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- Coy Cotonat, Agustí. Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Imprenta y litografía de la Viuda de José Cunill, 1906. Edició facsímil: Sort y comarca Noguera Pallaresa por D. Agustín Coy y Cotonat, capellán del Regimiento Cazadores de Treviño 26 de Caballería. Tremp: Garsineu Edicions, 2005. ISBN 84-95194-76-7.
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Rocafort, C. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Valldeflors |