Almívar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Un típus d'almíbar fet amb sucre aigua i fruites. L''''almívar''' (de l'àrab: ''al-maiba'', un xarop a...».
 
Línia 2: Línia 2:
L''''almívar''' (de l'[[àrab]]: ''al-maiba'', un xarop a base de [[codony]]) és una [[disolució]] sobresaturada d'[[aigua]] i [[sucre]], cuita fins que comença a espessir.
L''''almívar''' (de l'[[àrab]]: ''al-maiba'', un xarop a base de [[codony]]) és una [[disolució]] sobresaturada d'[[aigua]] i [[sucre]], cuita fins que comença a espessir.


La consistència, que va des de la d'un líquid gairebé tant fluid com l'aigua fins un a la d'un [[caramel]] dur i trencadís, depèn de la [[Dissolució saturada |saturació]] de sucre en l'aigua i del temps de cocció. L'almívar es fa servir per a conserves de fruita, per cobrir productes de pastisseria, per a fer diversos tipus de caramels i a més és la base d'algunes postres com els [[sorbet]]s, els [[fondant]]s i les merengues italianes.
== Característiques ==
La consistència, que va des de la d'un líquid gairebé no viscós fins un a la d'un [[caramel]] dur i trencadís, depèn de la [[saturació]] de sucre en l'aigua i del temps de cocció. L'almívar es fa servir per a conserves de fruita, per cobrir productes de pastisseria, per a fer diversos tipus de caramels i a més és la base d'algunes postres com els [[sorbet]]s, els [[fondant]]s i les merengues italianes.


Hi ha tres mètodes per a determinar la consistència del sucre:
Hi ha tres mètodes per a determinar la consistència del sucre:
# Mètode clàssic, sotmetre la mescla aproves mecàniques: si fa brins, boles etc.;
# Mètode clàssic, sotmetre la mescla aproves mecàniques: si fa brins, boles etc.;
# la de densitat, amb un pesaxarops;
# la de [[densitat]], amb un pesaxarops;
# la de [[temperatura]], usant un termòmetre especial graduat de 100 a 200ºC.
# la de [[temperatura]], usant un termòmetre especial graduat de 100 a 200ºC.



Revisió del 18:33, 2 març 2012

Un típus d'almíbar fet amb sucre aigua i fruites.

L'almívar (de l'àrab: al-maiba, un xarop a base de codony) és una disolució sobresaturada d'aigua i sucre, cuita fins que comença a espessir.

La consistència, que va des de la d'un líquid gairebé tant fluid com l'aigua fins un a la d'un caramel dur i trencadís, depèn de la saturació de sucre en l'aigua i del temps de cocció. L'almívar es fa servir per a conserves de fruita, per cobrir productes de pastisseria, per a fer diversos tipus de caramels i a més és la base d'algunes postres com els sorbets, els fondants i les merengues italianes.

Hi ha tres mètodes per a determinar la consistència del sucre:

  1. Mètode clàssic, sotmetre la mescla aproves mecàniques: si fa brins, boles etc.;
  2. la de densitat, amb un pesaxarops;
  3. la de temperatura, usant un termòmetre especial graduat de 100 a 200ºC.

Tipus

En funció d'aquests paràmetres hi ha:

Tipus d'almívar
Clàssic Densitat Temperatura Prova Ús
Sirop 18-20º 100 °C Forma pel·lícula en la escumadora
Bri o il fluix 29º 103 °C Forma brins si es refreda i s'estira Conserves de fruita
Perla o Fil fort 33-35º 105-110 °C Forma brins si es refreda i s'estira Fondants i glassejats
Bola fluixa 37º 110-115 °C Forma bola tova entre els dits Fondants i caramels tous
Bola dura 38º 116-119 °C Forma bola dura entre els dits Caramels durs
Làmina 39º 122-126 °C La bola s'enganxa a les dents Fruita gebrada
Trencadís 40º 129-132 °C La bola no s'enganxa a les dents Toffees
Caramel >40º 150-180 °C Deixant caure una gota al marbre es queda dura

Vegeu també

Enllaços externs