Dispersió (física): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{2L}} |
{{2L}} |
||
[[Image: Prisms with high and low dispersion.png|thumb|Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.]] |
[[Image: Prisms with high and low dispersion.png|thumb|Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material.]] |
||
En [[física]] es denomina ''' dispersió ''' al [[fenomen]] de separació de les [[ |
En [[física]] es denomina ''' dispersió ''' al [[fenomen]] de separació de les [[ones]] de diferent [[freqüència]] en travessar un [[matèria]] l. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les [[ona]] s, per exemple, a les [[ones sonores]] que es desplacen a través de l'[[atmosfera]], a les [[ones de ràdio]] que travessen el [[espai (física)|espai]] interestel oa la [[llum]] que travessa el [[aigua]], el [[vidre]] o el [[aire]]. |
||
Es parla de '' dispersió '', en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de '' [[dissolució]] '', que fa als líquids). |
Es parla de '' dispersió '', en termes generals, com l'estat d'un [[sòlid]] o d'un [[gas]] quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de '' [[dissolució]] '', que fa als líquids). |
||
Revisió del 18:28, 4 març 2012
 |
Aquest és un article traduït amb mancances. |
En física es denomina dispersió al fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un matèria l. Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta totes les ona s, per exemple, a les ones sonores que es desplacen a través de l'atmosfera, a les ones de ràdio que travessen el espai interestel oa la llum que travessa el aigua, el vidre o el aire.
Es parla de dispersió , en termes generals, com l'estat d'un sòlid o d'un gas quan contenen un altre cos uniformement repartit en la seva massa (equivalent a la noció de dissolució , que fa als líquids).
En Òptica
Quan un feix de llum blanca procedent del sol travessa un prisma de vidre, les diferents radiacions monocromàtiques són tant més desviades per la refracció com menor és la seva longitud d'ona. D'aquesta manera, els raigs vermells són menys desviats que els violacis i el feix primitiu de llum blanc, així eixamplat pel prisma, es converteix en un espectre electromagnètic en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels 7 colors ja proposats per Isaac Newton: violeta, indi, blau, verd, groc , ataronjat i vermell (Així com, en ambdós extrems de l'espectre, el ultraviolat i el infraroig, que no són directament visibles pel ull humà, però que impressionen les plaques fotogràfiques.
En Meteorologia
Des del punt de vista químic, l'aire és una dispersió gas eosa de oxigen a nitrogen. Així mateix, la boira és una dispersió del aigua al aire. El arc de Sant Martí, el halo i els miratges són fotometeoros, causats per la dispersió de la llum per les gotetes d'aigua o els finíssims cristalls de gel que contingui la atmosfera en aquella zona on es produeixin aquests fenòmens. també la conococemos com la persona ..
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: dispersió |