Entitat municipal descentralitzada: diferència entre les revisions
Línia 91: | Línia 91: | ||
* '''[[Sellui]]''' ([[Baix Pallars]], [[Pallars Sobirà]]) |
* '''[[Sellui]]''' ([[Baix Pallars]], [[Pallars Sobirà]]) |
||
* '''[[Senet]]''' ([[Vilaller]], [[Alta Ribagorça]]) |
* '''[[Senet]]''' ([[Vilaller]], [[Alta Ribagorça]]) |
||
⚫ | |||
* '''[[Sorpe]]''' ([[Alt Àneu]], [[Pallars Sobirà]]) |
* '''[[Sorpe]]''' ([[Alt Àneu]], [[Pallars Sobirà]]) |
||
* '''[[Sossís]]''' ([[Conca de Dalt]], [[Pallars Jussà]]) |
* '''[[Sossís]]''' ([[Conca de Dalt]], [[Pallars Jussà]]) |
||
* '''[[Sucs]]''' ([[Lleida]], [[Segrià]]) |
* '''[[Sucs]]''' ([[Lleida]], [[Segrià]]) |
||
⚫ | |||
==T== |
==T== |
Revisió del 19:19, 5 març 2012
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril), desplegada pel Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s'anomenen aquestes entitats al País Valencià i a les Illes Balears (i en general al conjunt de l'estat espanyol), on tenen unes competències i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.
Les EMD tenen competència sobre:
- La vigilància dels béns d'ús públic i dels béns comunals.
- La conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.
- L'enllumenat públic i la neteja viària.
- L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius.
- L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit.
- La conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.
- Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
Llista exhaustiva
Actualment a Catalunya hi ha 63 EMD, que es llisten a continuació. Al costat del nom de l'entitat s'especifica el municipi al qual pertany i la comarca.
A
- Ainet de Besan (Alins, Pallars Sobirà)
- Arànser (Lles de Cerdanya, Cerdanya)
- Araós (Alins, Pallars Sobirà)
- Arcavell i la Farga de Moles (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Arestui (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- Àreu (Alins, Pallars Sobirà)
- Arró (Es Bòrdes, Vall d'Aran)
- Arròs e Vila (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Ars (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Arties e Garòs (Naut Aran, Vall d'Aran)
- Asnurri (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Aubèrt e Betlan (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
B
- Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran)
- Baiasca (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- Baldomar (Artesa de Segre, Noguera)
- Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
- Bescaran (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Betren (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Bítem (Tortosa, Baix Ebre)[1]
C
- Campredó (Tortosa, Baix Ebre)[2]
- Canalda (Odèn, Solsonès)
- Casau (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Civís (les Valls de Valira, Alt Urgell)
D
E
F
G
- Gausac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Gerb (Os de Balaguer, Noguera)
- Gessa (Naut Aran, Vall d'Aran)
- la Guàrdia d'Ares (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell)
I
J
M
- Manyanet (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
- Montenartró (Llavorsí, Pallars Sobirà)
- els Muntells (Sant Jaume d'Enveja, Montsià)
O
P
- Pi (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
- Picamoixons (Valls, Alt Camp)
- el Pla de la Font (Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)
R
S
- Sant Joan Fumat (les Valls de Valira, Alt Urgell)
- Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
- Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià, Noguera)
- Seana (Bellpuig, Urgell)
- Sellui (Baix Pallars, Pallars Sobirà)
- Senet (Vilaller, Alta Ribagorça)
- Serra d'Almos, La (Tivissa, Ribera d'Ebre)
- Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà)
- Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
- Sucs (Lleida, Segrià)
T
- el Talladell (Tàrrega, Urgell)
- Taús (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell)
- Tornafort (Soriguera, Pallars Sobirà)
- Tredòs (Naut Aran, Vall d'Aran)
U
V
- Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
- Vila i Vall de Castellbò (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)
- Vilac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)
- Vilamitjana (Tremp, Pallars Jussà)
- Víllec i Estana (Montellà i Martinet, Cerdanya)
Referències
- ↑ «DECRET 119/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bítem, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
- ↑ «DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
Bibliografia
- TORT I DONADA, Joan. Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993. ISBN 84-393-2330-1