Rampó

Rampó fou Comte de Barcelona on va governar del 820 fins el 825, Compte de Girona i de Besalú.

Després de la deposició forçosa de Berà, l’emperador va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòthia, el franc Rampó que ja havia servit fidelment a Carlemany, y que havia estat l’encarregat de comunicar la mort del Emperador al seu fill Lluís el Pietós, llavors rei d'Aquitània, a Doue (Anjou) a principis del 814.

Es creu que va governar a Barcelona, Girona i Besalú, i s'el va titular Comte i Marques, títol aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d' Aquisgrá va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya i abans comte d'Aragó.

Probablement va morir l'any 825. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l’assemblea de febrer del 826 a Aquisgrá, l’emperador Lluís el Pietós no va designar substitut, en la persona del cap del partit de la guerra, Bernat de Septimània, germà petit de Gaucelm d’Empúries i Rosselló

Precedit per: Berà

Comte de Barcelona

Succeit per: Bernat de Septimània