Síria

Síria

الجمهوريّة العربيّة السّوريّة (Al-Jumhuriyya al-Arabiyya al-Suriyya)
Bandera Escut d'armes
Himne	Humat ad-Diyar
Localització
35° 13′ 00″ N, 38° 35′ 00″ E
Capital	Damasc
Conté la subdivisió	Governació d'Ar-Raqqà Governació d'As-Suwayda Governació d'Homs Governació d'Idlib Governació de Latakia governació d'Al-Hasakah governació d'Alep governació d'Hama governació de Damasc governació de Damasc Rural governació de Daraa governació de Deir ez-Zor governació de Quneitra governació de Tartus
Població humana
Població	22.933.531 (2023) (123,84 hab./km²)
Gentilici	sirià, siriana, sirians
Idioma oficial	àrab
Geografia
Part de	Orient Mitjà Àsia occidental
Superfície	185.180 km²
Aigua	1,1 %
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	Hermon (2.813,95 m)
Punt més baix	llac de Tiberíades (−214 m)
Limita amb	Turquia Jordània Iraq Israel Líban
Creació	8 març 1920
Organització política
Forma de govern	sistema semipresidencial (1973–)
• President	Baixar al-Àssad (2000–)
• Primer ministre	Hussein Arnous (en) (2020–)
Òrgan legislatiu	Consell del Poble de Síria , (Escó: 250)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional Suprem de Síria
Membre de	Organització Hidrogràfica Internacional Organització Mundial de la Salut Fons Àrab per al Desenvolupament Econòmic i Social ../... 22+
Moneda	Lliura siriana
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu Àsia/Damasc
Domini de primer nivell	.sy
Prefix telefònic	+963
Telèfon d'emergències	112, 110 i 113
Codi país	SY
Lloc web	egov.sy

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban. Té, a més, una façana marítima banyada pel Mediterrani a ponent.

Història

Article principal: Història de Síria

La regió de Síria va ser el centre d'una civilització semita de gran importància al voltant de les ciutats d'Ebla i Ugarit. Allà va tenir lloc el descobriment del bronze.

Terra de pas, el país ha estat dominat per cananeus, hitites, hebreus, assiris, perses, grecs, imperi selèucida, romans, àrabs, mongols, otomans i francesos, fins a la seva independència en 1946.

Durant els anys 1950 i 1960 van succeir-se diversos cops d'estat i les relacions exteriors estaven marcades per l'oposició a l'estat d'Israel.

Política

Síria és una república des de 1963. En 2012 es va aprovar en referèndum la vigent Constitució que defineix a Síria com una República democràtica amb plena sobirania, indivisible, i part de la nació àrab, basada els principis d'igualtat davant la llei, llibertat religiosa i la propietat privada.

Cada set anys es tria a un president, que ha de ser musulmà; i cada quatre, una Assemblea del Poble i un Consell de Ministres. Segons la Constitució, el president té poders per nomenar i destituir als vicepresidents, al primer ministre i als ministres. És també comandant en cap de les Forces Armades.

Els òrgans legislatius són l'Assemblea del Poble i els Consells d'Administració Local.

El President, que posseeix grans facultats per executar el govern, és triat per set anys per complir les seves funcions. El president de Síria a més posseeix les facultats de designar als ministres, declarar la guerra, proposar les lleis al poder Legislatiu, i dirigir les forces armades. En el referèndum per a l'elecció del President en 2007, va ser reelegit amb el 97% dels vots Bashar al-Assad.

Geografia

Mapa de Síria (en anglès)

En el país es distingeixen, d'oest a est, tres regions: a l'oest es troba una plana litoral, separada de l'interior pel Jabal Ansaria, una doble serralada a l'interior de la qual sorgeixen diverses valls; el centre del país està format per un altiplà accidentat amb diversos pics volcànics i que està recorregut de nord-est a sud-oest per una serralada en la qual es distingeixen diverses formacions: Jabal Abd al-Aziz, Jabal Visir, Jabal Buwaida, Jabal Saar, Jabal al Sarqi i Jabal Garbi; la regió de l'est està constituïda per la vall de l'Èufrates. Aquest és el principal riu que travessa el país, que penetra per l'est i surt pel nord-oest; també són importants els afluents Jabur i Orontes, a l'oest. En l'extrem nord-est, la frontera amb Turquia la forma el curs del Tigris. A la part oest del país el clima és mediterrani, però conforme s'avança cap a l'est es torna més sec i càlid.

La població es concentra en els territoris situats en l'oest; la taxa de creixement vegetatiu és molt alta. Quant a l'economia, el país està en vies de desenvolupament, encara que des de 1973, i a causa de problemes polítics que li han fet destinar part del seu pressupost a despeses militars, la inflació ha frenat aquest progrés.

La seva agricultura, afavorida des de 1978 per la construcció de la presa de Tabka, que permet regar àmplies superfícies, es dedica prioritàriament al cultiu de cereals, cotó, oliveres i hortalisses. Compta amb ramaderia ovina, caprina i bovina. Del seu subsòl s'extreu asfalt, sal gemma, petroli, fosfats i gas natural. La indústria, també en desenvolupament, és principalment tèxtil, alimentària, del ciment, de construcció i de refinatge de petroli. Últimament alguns països, com Romania o la República Federal d'Alemanya, han fet inversions en les seves indústries sucreres, de ciment i de fosfats i gas natural; les extraccions de petroli, no obstant això, no han donat els resultats esperats.

Economia

Síria és un país en vies de desenvolupament encara que està molt avançat, sobretot en educació i salut, gràcies a un bon govern. Moltes de les empreses estan nacionalitzades. Exporta sobretot petroli. La base de la riquesa domèstica rau en l'agricultura,sobretot les olives, (és el segon païs del món en producció d'olives). Encara no és un destí molt explotat pel turisme tot i que aquest augmenta cada cop més.

Demografia

Damasc

La població siriana és majoritàriament d'origen àrab (90,3%), si bé al nord del país conviuen les minories kurda, armènia i turca, cadascuna amb la seva pròpia llengua. A més, milers de palestins estan disseminats per tot el territori sirià.

La religió islàmica és predominant: els musulmans obeïxen principalment a l'ortodòxia sunnita, encara que també hi ha drusos, alauites, xiïtes i ismaïlites. El cristianisme en les seves diferents confessions (ortodoxos, maronites, catòlics de ritu armeni, siríacs, etc.) és minoritari i se circumscriu a les províncies perifèriques i a alguns barris urbans.

La població es concentra en tres zones geogràfiques: la franja litoral i els seus relleus pròxims, al llarg del curs del riu Èufrates i en la frontera nord amb Turquia. El 51,8% dels sirians viu en nuclis urbans. El creixement del sector industrial i l'èxode rural han comportat un ràpid desenvolupament de les ciutats.

La ciutat més poblada és la capital Damasc, situada en el vessant oriental de les muntanyes de l'Antilíban. Li segueixen en importància Alep, en el nord-oest del país; Homs i Hamat, a la vora del riu Orontes; i Latakia, en la costa mediterrània.

Encara que s'ha moderat, la piràmide poblacional siriana també evidencia una estructura jove: el 38,6% dels habitants és menor de 15 anys. Aquest fenomen es deu a una fecunditat de 3,32 fills per dona, que situa el creixement anual de la població en el 2,4%. Si aquest comportament demogràfic persisteix, Síria duplicarà el nombre total dels seus habitants en menys de vint anys.

Enllaços Externs

• Constitució de la República Àrab Siriana de 2012