Teixit cartilaginós: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: lv:Skrimslis |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]]. |
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]]. |
||
no sen ten res deu k posa |
|||
== Tipus i localització == |
|||
* [[Cartílag hialí]], en les [[via respiratòria|vies respiratòries]] i en les superfícies articulessis dels [[ossos]]. |
|||
* [[Cartílag elàstic]], menys freqüent, present en les [[Pavelló auricular|orelles]]. |
|||
* [[Fibro-cartílag]], formant part dels [[disc invertebral|discos intervertebrals]]. |
|||
== Histogènesi == |
== Histogènesi == |
||
Revisió del 21:54, 8 març 2012
El teixit cartilaginós és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i cèl·lules allotjades en llacunes
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És avascular i no té innervació. La seva funció és la de sustentació (com teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el mesènquima.
no sen ten res deu k posa
Histogènesi
El cartílag part en origen del mesènquima. Les cèl·lules mesenquimàtiques es transformen en condroblasts, condensant-se en una regió anomenada centre de condrificació. Aquí és on es comença a sintetitzar la matriu cartilaginosa. D'aquesta forma les cèl·lules es van distanciant més i més a causa de l'existència d'aquesta matriu cartilaginosa, i queden allotjades en llacunes, una de les característiques bàsiques d'aquest teixit.
Una vegada queden allotjades en aquestes llacunes, els condroblasts passen a denominar-se condròcits. El mesènquima perifèric es transforma, tanmateix, en el pericondri.
Una vegada formada la placa cartilaginosa, aquesta segueix creixent. Els condroblasts mantenen la seva capacitat de divisió. Al dividir-se formen els grups isogènics. Succeeix que al sintetitzar menys components de matriu els condròcits, aquests quedaran menys distants els uns dels altres, i formaran grups isogènics. Aquests grups són fonamentals per al creixement intersticial de la placa de cartílag.