Pardal roquer: diferència entre les revisions
m r2.6.4) (Robot afegeix: sv:Stensparv |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
| binomial = Petronia petronia |
| binomial = Petronia petronia |
||
| binomial_authority = ([[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1766]]) |
| binomial_authority = ([[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1766]]) |
||
| subdivision_ranks |
| subdivision_ranks = Subespècies |
||
| subdivision |
| subdivision = |
||
* ''[[Petronia petronia barbara]]'' |
* ''[[Petronia petronia barbara]]'' |
||
* ''[[Petronia petronia brevirostris]]'' |
* ''[[Petronia petronia brevirostris]]'' |
||
Revisió del 21:28, 9 març 2012
Petronia petronia  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 5,3 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22718307 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passeridae |
| Gènere | Petronia |
| Espècie | Petronia petronia Linnaeus, 1766 |
El pardal roquer, gorrió berberisc o pardal torrogà[1] (Petronia petronia), anomenat també gorrió roquer a les Balears i teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia. Es localitza al sud de França, a tota la Península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).
Morfologia
Fa 14 cm. de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.
Hàbitat i ecologia
Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[2] És sedentari, el seu vol és ràpid i un tant agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.
Referències
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 453
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X.
Enllaços externs
- El pardal roquer a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Descripció i fotografies d'aquest ocell. (castellà)
- El pardal roquer a la UICN. (anglès)
- El pardal roquer a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- El pardal roquer a l'Avibase. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors de pardals roquers. (anglès)
- El pardal roquer a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- El gorrió berberisc a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Fotografies d'aquesta au. (francès)
- Informació sobre la població del pardal roquer al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de pardals roquers en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Reproducció i hàbitat del pardal roquer. (castellà)