Cultura gal·loromana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Germànic - Canviant enllaç(os) per Germànics
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:
Després de les invasions [[Germànics|germàniques]], l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del [[segle V]] l'església i més tard l'administració [[Dinastia Merovíngia|merovíngia]] van utilitzar-la. Molts gal·loromans van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador [[Gregori de Tours]], l'arquebisbe [[Cesari d'Arles]] i el bisbe [[Sidoni Apol·linar]].
Després de les invasions [[Germànics|germàniques]], l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del [[segle V]] l'església i més tard l'administració [[Dinastia Merovíngia|merovíngia]] van utilitzar-la. Molts gal·loromans van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador [[Gregori de Tours]], l'arquebisbe [[Cesari d'Arles]] i el bisbe [[Sidoni Apol·linar]].


==Toponínima==
==Toponímia==
Els [[toponímia|topònims]] amb el sufix –acum en [[llatí]] indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix refereix aleshores a un nom com. ''Bellovacum'' ([[Beauvais]]), per exemple, significa casa de Belovus.
Els [[toponímia|topònims]] amb el sufix –acum en [[llatí]] indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix refereix aleshores a un nom com. ''Bellovacum'' ([[Beauvais]]), per exemple, significa casa de Belovus.
En les vàries llengües aquest sufix va evolucionar vers
En les vàries llengües aquest sufix va evolucionar vers
*-ai, -ais, -ay, -igny, -ignies en francès: Tornacum ([[Tournai]]), [[Marsannay-la-Côte|Marsannay]], Montignies, Sanxay…
*-ai, -ais, -ay, -igny, -ignies en francès: Tornacum ([[Tournai]]), [[Marsannay-la-Côte|Marsannay]], [[Montignies]], [[Sanxay]]…
*-ach en alemany i luxemburguès: [[Echternach]]…
*-ach en alemany i luxemburguès: [[Echternach]]…
*-ik, -ijk, -ake, -aken –eke en neerlandès: Cortriacum ([[Kortrijk]]), Cammasiacum ([[Kemzeke]]), Viroviacum ([[Wervik]])…
*-ik, -ijk, -ake, -aken –eke en neerlandès: Cortriacum ([[Kortrijk]]), Cammasiacum ([[Kemzeke]]), Viroviacum ([[Wervik]])…

Revisió del 22:30, 9 març 2012

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps August fins a la caiguda de Roma al 486.

Escultures de tombes gal·loromans al museu d'Ingelheim
L'amfiteatre de Sanxay (França)

És el resultat del mestissatge dels substrats cèltics i gàl·lics amb el superstrat romà. La influència romana va ser més llarga a les parts meridionals com a les ciutats de Arle, Autun, Cassinomagus, Narbona, Nimes, Lió i Viena del Delfinat a les quals els èlits van força romanitzar-se.

Túmul gal·loromà a Glimes (Belgica)

Un art ceràmic, conegut com sud-gal·lic, inspirat de la ceràmica sigil·lata aretina.[1] Tot i que els romans incineraven els morts, els gal·loromans de la Civitas Tungrorum van preferir sebollir-los en túmuls.


Després de les invasions germàniques, l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del segle V l'església i més tard l'administració merovíngia van utilitzar-la. Molts gal·loromans van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador Gregori de Tours, l'arquebisbe Cesari d'Arles i el bisbe Sidoni Apol·linar.

Toponímia

Els topònims amb el sufix –acum en llatí indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix refereix aleshores a un nom com. Bellovacum (Beauvais), per exemple, significa casa de Belovus. En les vàries llengües aquest sufix va evolucionar vers

Museus gal·loromans

A Bèlgica

  • El Gallo-Romeins Museum de Tongeren
  • L’Espace Gallo-Romain d'Ath
  • Espace d'accueil Geminiacum a Liberchies
  • El parc arqueològic de Malagne a l'endret d'una vil·la gal·loromana excavada a Rochefort.

A França

Enllaços externs