Piciformes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: vi:Bộ Gõ kiến
m r2.7.1) (Robot afegeix: ms:Piciformes
Línia 105: Línia 105:
[[la:Piciformes]]
[[la:Piciformes]]
[[lt:Geniniai paukščiai]]
[[lt:Geniniai paukščiai]]
[[ms:Piciformes]]
[[nl:Spechtvogels]]
[[nl:Spechtvogels]]
[[nn:Spettefuglar]]
[[nn:Spettefuglar]]

Revisió del 02:51, 13 març 2012

Infotaula d'ésser viuPiciformes Modifica el valor a Wikidata

Mascle de picot de ventre vermell Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumChordata
ClasseAves
SuperordreCoraciimorphae
OrdrePiciformes Modifica el valor a Wikidata
B.Mey. i Joh.Wolf, 1810
Picot garser gros (Dendrocopos major).

L'ordre dels piciformes està format per diverses famílies, però als Països Catalans només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i galbúlids, amb 67 gèneres i 422 espècies.

Morfologia

  • Fan entre 8 i 60 cm de llargària.
  • Dits proveïts d'ungles fortes. Tenen dos dits a les potes dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades espècies) cap endarrera i no reversibles que els facilita l'ascensió pels troncs dels arbres.
  • Cua curta i rígida -gràcies a unes plomes dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als arbres.
  • Bec recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels arbres, els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telèfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el niu, de cercar insectes de la fusta, amb què s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
  • Tenen una llengua molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el bec, ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el crani. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està provista d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els insectes i les larves.

Costums

Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.

Els seus repics (que travessa el bosc i que anuncia la presència dels picots) tan sols se sent durant l'època reproductiva.

Hàbitat

Viuen als boscos de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia.

Reproducció

Nien en forats fets a terra o als arbres. Els pollets neixen cecs i nus.

Curiositats

Són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.[1]

Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piciformes
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.