Anomalocarídids

Anomalocarídids

Anomalocarididae
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Dinocaridida
Ordre	Radiodonta
Família	Anomalocarididae Percy Edward Raymond, 1935
Nomenclatura
Sinònims	Anomalocaridae

Els anomalocàrids ("gambes estranyes") foren un grup d'animals marins molt antics coneguts a partir de fòssils trobats en jaciments del Cambrià a la Xina, Nord-amèrica i Austràlia. Els anomalocàrids són els animal del Cambrià més grans coneguts (amb algunes formes xineses que arribaven als 2 metres de longitud), i molts d'ells foren probablement carnívors actius (malgrat que hi ha indicis que un gènere, Laggania, s'alimentava de plàncton).

Característiques

Els anomalocàrids foren animals segmentats nedadors, i que davant de llurs boques tenien dos apèndixs que s'assemblen als cossos de les gambes. La seva boca és una estructura circular amb la forma d'una rodanxa de pinya americana, però amb un anell de dents dures i afilades en l'orifici central. La boca era més rectangular que rodona, i les dents no es trobaven al mig. Això els permetia esberlar les closques de petits artròpodes i altres animals similars, tals com els trilobits. De fet, s'han trobat molts trilobits amb marques de mossegades. Els anomalocàrids també tenien ulls grans i un cos mig flanquejat per una sèrie de lòbuls per a nedar.

En comparació amb moltes de les altres criatures marines del seu temps, els anomalocàrids eren extremament àgils. Els lòbuls dels seus flancs es podien moure en una formació d'ona, cosa que els permetia moure's a grans velocitats o simplement "levitar". La closca dels anomalocàrids era més flexible que la de llurs preses, permetent un moviment més fàcil.

Després de morir, aquests grans organismes tendien a desintegrar-se i a trencar-se en trossos; el mateix solia passar quan mudaven l'exosquelet. Fòssils completament intactes dels anomalocàrids són molt rars. Quan es van descriure els fòssils per primer cop, els braços de davant de la boca foren classificats com a artròpodes d'un altre tipus, hom va pensar que la boca era una medusa fossilitzada que es deia "Peytoia" i el cos, que es pensaven que era un esponja anomenada "Laggania", no va ser relacionat amb cap d'ells. Com que les peces van ser finalment relacionades als anys 80, s'ha descrit una sèrie de gèneres i espècies, que es diferencien en petits detalls dels braços, en si tenen cua o no, en la situació de la boca, i altres trets. Curiosament, quan aquests fòssils estan totalment reconstruïts, sí que s'assemblen (en aspecte exterior) a una gamba gegantina, amb un parell d'apèndixs a prop de la boca.

El nom Anomalocaris es referia originàriament als braços (que foren la primera part que rebé un nom), i després es va fer servir per a l'animal sencer a causa de les normes de prioritat en l'anomenament de noves espècies.

Els anomalocàrids van prosperar durant el Cambrià inferior i mitjà i després s'extingiren.

Classificació

Anomalocaris

Es coneixen tres gèneres d'anomalocàrids: Anomalocaris, Laggania i Amplectobelua. S'ha classificat com a anomalocàrids a una sèrie d'altres animals que hi estan relacionats, com Parapeytoia, Pambdelurion i Kerygmachela, però probablement pertanyen a clades diferents.

En comparació amb l'espècie Anomalocaris, Laggania no té cap tipus de cua i posseeix un cap considerablement més gran, amb els ulls al darrere (en lloc d'al davant) de la boca, una adaptació que podria ser desavantatjosa en un caçador actiu. Com a resultat d'això, alguns científics l'han definit com un animal que s'alimentava de plancton. En canvi, els Amplectobelua eren més compactes i tenien un cos més ample que els Anomalocaris, amb els ulls als laterals de la boca.

Els únics parents propers dels anomalocàrids són els opabínids, un altre grup enigmàtic de formes antigues.