José Bové: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m r2.7.1) (Robot afegeix: cs:José Bové
Línia 26: Línia 26:
[[ast:José Bové]]
[[ast:José Bové]]
[[br:José Bové]]
[[br:José Bové]]
[[cs:José Bové]]
[[de:José Bové]]
[[de:José Bové]]
[[en:José Bové]]
[[en:José Bové]]

Revisió del 17:02, 15 març 2012

José Bové (Toulouse, 2007)

José Bové (Talença, Gironda, 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'antiglobalització. El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de Larzac. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà objector de consciència. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.

Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem Lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de roquefort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.

Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així el Congrés Popular del Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses de 2007 va prometre un departament per al País Basc francès.

El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa de Llenguadoc per destruir un camp de moresc transgènic.

Economistes liberals com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del Institut for Food and Development Policy defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els paísos del sud com en els del nord (Sobirania alimentària).

Referència

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bové