Directori d'Ucraïna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge:Rząd URL 1920.jpg||300px|right|thumb|El govern del Directori de la [[República Popular d'Ucraïna]] el 1920, en el centre de la foto [[Sýmon Petliüra]]]]
[[Imatge:Rząd URL 1920.jpg||300px|right|thumb|El govern del Directori de la [[República Popular d'Ucraïna]] el 1920, en el centre de la foto [[Sýmon Petliüra]]]]


El '''Directori''' ({{lang-uk|Директорія}}, ''Dyrektoriya'' ), és el segon període, després del de la [[Rada Central]], de la [[República Popular d'Ucraïna]]. Es formà el 1918 en resposta a l'aixecament popular contra l'[[Estat ucrraïnès|Hetmanat]] de [[Pavló Skoropadsky]].
El '''Directori''' ({{lang-uk|Директорія}}, ''Dyrektoriya'' ), és el segon període, després del de la [[Rada Central d'Ucraïna|Rada Central]], de la [[República Popular d'Ucraïna]]. Es formà el 1918 en resposta a l'aixecament popular contra l'[[Estat ucrraïnès|Hetmanat]] de [[Pavló Skoropadsky]].


== Història ==
== Història ==

Revisió del 11:53, 16 març 2012

El govern del Directori de la República Popular d'Ucraïna el 1920, en el centre de la foto Sýmon Petliüra

El Directori (ucraïnès: Директорія, Dyrektoriya ), és el segon període, després del de la Rada Central, de la República Popular d'Ucraïna. Es formà el 1918 en resposta a l'aixecament popular contra l'Hetmanat de Pavló Skoropadsky.

Història

El Directori veié la llum el 14 de novembre de 1918 i tingué com a primer president Volodýmyr Vynnytxenko. Aquest últim era el representant del Partit obrer socialdemòcrata ucraïnès. El seu gabinet estigué format, principalment, per Sýmon Petliüra, igualment membre del Partit obrer socialdemòcrata ucraïnès i delegat de la Unitat dels Fusellers de la Sitx, Fedir Xvets, en tant que representant de l'associació dels pagesos, Opanas Andryevsky, del Partit ucraïnès dels socialistes independentistes (UPSS) i Andry Makarenko, delegat dels obrers dels ferrocarrils.

El Directori va formar en principi un govern temporal, anomenat el Consell executiu per als assumptes d'Estat abans que aquest fos reemplaçat el 26 de desembre de 1918 pel Consell dels ministres de la República nacional ucraïnesa . El seu president va ser Volodýmyr Txekhivsky. Aquest nou govern derogà nombroses lleis del govern de Pavló Skoropadsky i va restituir la legislació de la Rada Central. Les més importants d'aquestes lleis foren la redistribució de les terres, l'ucraïnès com a llengua oficial, l'establiment d'una església ortodoxa autocèfala i la creació d'un òrgan encarregat dels poders legislatius. Per raó de l'estat de guerra, aquesta òrgan va donar el dret al Directori d'actuar com a "poder suprem i estatuir les lleis que siguin necessàries per a la defensa de la República" i va atribuir el poder executiu als ministres de la República Popular d'Ucraïna.

El 5 de febrer de 1919 el govern va canviar de residència, passant de Kíev a Vínnytsia. De cara a la situació caòtica del país,Volodýmyr Vynnytxenko va dimitir del govern i Sýmon Petliüra es va convertir en president l'11 de febrer de 1919. En resposta a una reunió del Directori i del Consell dels ministres el 15 de novembre de 1919 a Kàmianets-Podilskyi, es va decidir que Andry Makarenko i Fedir Xvets serien els encarregats dels assumptes públics. En les seves absències, l'autoritat suprema en els assumptes de la República tornaria a l'ataman Sýmon Petliüra, el qual, en nom del Directori, confirmaria totes les lleis i els decrets adoptats pel Consell de ministres.

Després de l'assassinat de Sýmon Petliüra el 25 de maig de 1926 a París, el poder suprem de la República Popular d'Ucraïna va passar a Andry Livytsky.