Khwaf

Khwaf (abans Khwab) fou un rustak o districte rural del Kuhistan, a l'est de l'Iran, entre els de Bakharz al nord i el kain al sud-est, a la moderna frontera entre Iran i Afganistan. Al segle X les principals viles eren Salumak, Fardjird i Kusuya (aquesta la més poblada). Yakut al inici del segle XIII diu que al districte hi havia uns 200 pobles dels que els tres principals eren Sandjan, Sirawand i Khardjird. La vila de Zawzan fou esmentada per alguns geògrafs com a part del districte.

La plana de Khwaf era una comarca fèrtil i protegida, prospera mercès a l'agricultura. Als segles VII i VIII el zoroastrisme hi va persistir. Bihafrid ibn Farwardin, cap d'una revolta dels zoroastrians, era originari d'aquesta regió. En els segle següents va ser lloc d'origen de nombrosos savis musulmans, especialment la vila de Zawzan. Al segle XII va esdevenir centre d'activitat ismaïlita. La fortalesa nizarita de Khawf fou ocupada pels mongols el 1256 i els seus habitants executats. Al segle XV havia patit una forta decadència i només es comptaven uns 30 pobles al districte. La madrassa de Khargid fou construida en època timúrida sota Shah Rukh. Modernament el districte va tenir per capital a Ruy-i Khwaf prop de Khargid o Khargird; fou visitat per C. E. Yate el 1894 i per Skyes el 1905. Yates assenyala que la capital tenia unes 800 cases però més de la meitat estava en ruïnes (aixó donaria uns 2000 habitants).

Actualment Khaf és un bakhsh o comtat de l'Iran (farsi: شهرستان خواف) a la província de Razavi Khorasan, amb capital a Khaf. La historica ciutat de Zawzan (Zozan) es troba a la proximitat i està classificada com a Patrimoni de la Humanitat (a uns 41 kilòmetres de Khargard, Khargird, Khardjird o Khargid).

Bibliografia

• Petrushevsky, Cambridge history of Iran, V