Vicente Carducho: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:54, 18 març 2012

Vicente Carducho o Vicenzo Carduccio o Carducci (Florència, 1576 o 1578 – Madrid, 1638) fou un pintor d'origen italià que desenvolupà l'activitat professional a Espanya.

Biografia

Encara que nascut a Itàlia, es trasllada molt jove a Espanya l’any 1585 amb el seu germà Bartolomé (1560-1608),qui és contractat per Felip II per a l'obra del Monestir de l'Escorial com a pintor de frescs i retaules, i al taller del qual va aprendre l'ofici. Després de la realització de diversos arcs de triomf per a la cort espanyola, la seva primera gran obra és el retaule Predicació de Sant Joan Baptista, per a la Basílica de San Francisco el Grande, a Madrid, de concepció molt atrevida per a l'època.

Deixeble i ajudant del seu germà, després de la mort d'aquest el 1609, adquireix la seva mateixa posició com a pintor de cambra del rei encarregant-se de la decoració de la galeria del Palau Reial d'El Pardo amb quadres que fan referència a la gestes d'Aquil·les.

Com a pintor del rei Felip III, l’any 1618, va pintar l'altar major del Monestir de Guadalupe, dedicat a la Verge d'aquest nom i situat a la província extremenya Càceres, aleshores monestir de l'orde de Sant Jeroni, que havia pres possessió del citat monestir el 1389 i que ho va ocupar fins la seva exclaustració definitiva el 1835 (des del 1908, està ocupat pels franciscans). Va pintar també el retaule per al Convent de l'Encarnación, a Madrid, entre 1613 i 1617.

L’any 1627 el rei Felip IV va convocar un concurs entre els seus pintors de cambra amb el tema L'expulsió dels moriscs, concorrent al mateix Velázquez, Angelo Nardi, Eugenio Cajés i el propi Carducho. El premi va ser per Velázquez, encara que no es conserva el quadre amb el que va guanyar. L'únic que es conserva d'aquest concurs és un magistral esbós de Carducho.

Es considera a Carducho un dels principals precursors del realisme pictòric espanyol, fins l'arribada de Velázquez va ser Carducho la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya, va exposar les seves concepcions artístiques al llibre Diàleg sobre la teoria de la pintura (1633). A més a més dels seus treballs per a la reialesa, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant-se les obres del Monestir de El Paular.

Obres

A més a més de les pintures de El Paular, les principals obres de Vicente Carducho es troben actualment al Museu del Prado.

La predicació de sant Joan Baptista.
La visió de sant Francesc d'Assis.

Tres quadres de grans dimensions van ser pintats per Carducho el 1634 per al Salón de Reinos, del Palau del Buen Retiro, palau de Felip IV, on commemoren la grandesa de la monarquia hispànica, mostrant les batalles en un to de teatralitat i monumentalitat. Avui estan dipositats al Museu del Prado. Són:

La victoria de Fleurus, que commemora la victòria de Gonzalo Fernández de Córdoba l’any 1622, al capdavant de l'exèrcit de Felip IV sobre a les tropes protestants alemanyes a Fleurus (Bèlgica).
La expugnación de Rheinfelden commemora l'alliberació d'aquesta ciutat suïssa per les tropes espanyoles al comandament del duc de Feria, el 1633.
El socorro de la plaza de Constanza en record de l'aixecament del setge que el 1633 va aconseguir el duc de Feria.

Bibliografia

DDAA. Historia Universal del Arte, Volum 9. Madrid, SARPE, 1984. ISBN 84-7291-597-2 (castellà).

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Vicente Carducho''' o '''Vicenzo Carduccio''' o '''Carducci''' ([[Florència]], [[1576]] o [[1578]] – [[Madrid]], [[1638]]) fou un [[pintor]] d'origen italià que desenvolupà l'activitat professional a [[Espanya]].
 ==Biografia==
-Encara que nascut a [[Itàlia]], es trasllada molt jove a Espanya l’any [[1585]] amb  el seu germà Bartolomé (1560-1608),qui és contractat per [[Felip II]] per a l'obra del [[Monestir de l'Escorial]] com a pintor de [[fresc]]s i [[retaule]]s, i al taller del qual va aprendre l'ofici. Després de la realització de diversos arcs de triomf per a la cort espanyola, la seva primera gran obra és el retaule ''Predicació de Sant Joan  Baptista'', per a la Basílica de San Francisco el Grande, a [[Madrid]], de concepció molt atrevida per a l'època.
+Encara que nascut a [[Itàlia]], es trasllada molt jove a Espanya l’any [[1585]] amb el seu germà Bartolomé (1560-1608),qui és contractat per [[Felip II]] per a l'obra del [[Monestir de l'Escorial]] com a pintor de [[fresc]]s i [[retaule]]s, i al taller del qual va aprendre l'ofici. Després de la realització de diversos arcs de triomf per a la cort espanyola, la seva primera gran obra és el retaule ''Predicació de Sant Joan Baptista'', per a la Basílica de San Francisco el Grande, a [[Madrid]], de concepció molt atrevida per a l'època.
 Deixeble i ajudant del seu germà, després de la mort d'aquest el [[1609]], adquireix la seva mateixa posició com a pintor de cambra del rei encarregant-se de la decoració de la galeria del [[Palau Reial d'El Pardo]] amb quadres que fan referència a la gestes d'[[Aquil·les]].
@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Com a pintor del rei [[Felip II de Castella|Felip III]], l’any [[1618]], va pintar l'altar major del Monestir de Guadalupe, dedicat a la Verge d'aquest nom i situat a la província extremenya [[Càceres]], aleshores monestir de l'[[orde de Sant Jeroni]], que havia pres possessió del citat monestir el [[1389]] i que ho va ocupar fins la seva exclaustració definitiva el [[1835]] (des del [[1908]], està ocupat pels [[orde de Sant Francesc|franciscans]]). Va pintar també el retaule per al Convent de l'Encarnación, a Madrid, entre 1613 i 1617.
-L’any [[1627]] el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va convocar un concurs entre els seus pintors de cambra amb el tema ''L'[[expulsió dels moriscs]]'', concorrent al mateix [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el propi Carducho. El premi  va ser per Velázquez, encara que no es conserva el quadre amb el que va guanyar. L'únic que es conserva d'aquest concurs és un magistral esbós de Carducho.
+L’any [[1627]] el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va convocar un concurs entre els seus pintors de cambra amb el tema ''L'[[expulsió dels moriscs]]'', concorrent al mateix [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el propi Carducho. El premi va ser per Velázquez, encara que no es conserva el quadre amb el que va guanyar. L'únic que es conserva d'aquest concurs és un magistral esbós de Carducho.
-Es considera a Carducho un dels principals precursors del [[realisme]] pictòric espanyol, fins  l'arribada de Velázquez va ser Carducho la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya, va exposar les seves concepcions artístiques al llibre ''Diàleg sobre la teoria de la pintura'' ([[1633]]). A més a més dels seus treballs per a la reialesa, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant-se les obres del Monestir de El Paular.
+Es considera a Carducho un dels principals precursors del [[realisme]] pictòric espanyol, fins l'arribada de Velázquez va ser Carducho la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya, va exposar les seves concepcions artístiques al llibre ''Diàleg sobre la teoria de la pintura'' ([[1633]]). A més a més dels seus treballs per a la reialesa, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant-se les obres del Monestir de El Paular.
 ==Obres==
@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 A més a més de les pintures de El Paular, les principals obres de Vicente Carducho es troben actualment al [[Museu del Prado]].
 * ''La predicació de sant Joan Baptista''.
 * ''La visió de sant Francesc d'Assis''.
 Tres quadres de grans dimensions van ser pintats per Carducho el [[1634]] per al Salón de Reinos, del Palau del Buen Retiro, palau de Felip IV, on commemoren la grandesa de la monarquia hispànica, mostrant les batalles en un to de teatralitat i monumentalitat. Avui estan dipositats al Museu del Prado. Són:
 * ''La victoria de Fleurus'', que commemora la victòria de Gonzalo Fernández de Córdoba l’any [[1622]], al capdavant de l'exèrcit de Felip IV sobre a les tropes protestants alemanyes a Fleurus ([[Bèlgica]]).
 *''La expugnación de Rheinfelden'' commemora l'alliberació d'aquesta ciutat suïssa per les tropes espanyoles al comandament del duc de Feria, el [[1633]].
-*''El socorro  de la plaza de Constanza'' en record de l'aixecament del [[setge]] que el [[1633]] va aconseguir el duc de Feria.
+*''El socorro de la plaza de Constanza'' en record de l'aixecament del [[setge]] que el [[1633]] va aconseguir el duc de Feria.
 ==Bibliografia==