Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (->http:// +>{{format ref}} http://)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>{{format ref}} http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363</ref> - [[Barcelona]] [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador.
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>{{citar ref
| tipus = revista

| cognom1 =Castells
⚫
Estudià a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat amb una tesi sobre la civilització megalítica catalana i la cultura pirinenca. Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Santiago de Compostel·la]] i després a [[València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.
| nom1 = Pere

| títol = El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot
El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs.
| publicació =Llibre de la Festa Major

| url =http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363
⚫
Lluis Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.
| consulta = 20 març del 2012
| format ={{pdf}}
| lloc =Torroella de Montgrí
| data =1979
| pàgines =
}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador.<ref>{{citar ref
| tipus = revista
| cognom1 = Ripoll Perelló
| nom1 = Eduard
| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló
| urlcapítol =
| títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)
| obra = Ampurias
| publicació =
| url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142
| consulta = 20 març del 2012
| pàgines = 507-536
| arxiudata =
| format ={{pdf}}
| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot
| volum =
| número =
| col·lecció =
| editorial =
| lloc =
| data =1979
}}</ref>
⚫
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Universitat de Santiago de Compostel·la|Santiago de Compostel·la]] i després a [[Universitat de València|València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs.


== Obres ==
== Obres ==
⚫
Lluís Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.
* ''Prehistoria de la península ibérica'' (1923)
* ''Prehistoria de la península ibérica'' (1923)
* ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica'' (1925) tesi doctoral
* ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica'' (1925) tesi doctoral
Línia 13: Línia 42:
* ''La América indígena'' (1936)
* ''La América indígena'' (1936)
* ''La cueva del Parpalló'' (1942),
* ''La cueva del Parpalló'' (1942),
⚫
* ''Grandeza y miseria de la prehistoria'' (1948)
⚫
* ''Las raíces de España'' (1952)
* ''La España primitiva'' (1950)
* ''La España primitiva'' (1950)
* ''Prehistoria de [[Marroc|Marruecos]]: el [[paleolític]]o'' (1957)
* ''Prehistoria de [[Marroc|Marruecos]]: el [[paleolític]]o'' (1957)
* ''Manual de Prehistoria africana'' (en col·laboració amb [[Miquel Tarradell]], 1961),
* ''Manual de Prehistoria africana'' (en col·laboració amb [[Miquel Tarradell]], 1961),
⚫
* ''Cincuenta años de prehistoria'' (1964).
* ''The Balearic Islands'' (1973; en castellà,'' Las [[Illes Balears|Islas Baleares]] en los tiempos prehistóricos'', 1976),
* ''The Balearic Islands'' (1973; en castellà,'' Las [[Illes Balears|Islas Baleares]] en los tiempos prehistóricos'', 1976),
⚫
* ''Grandeza y miseria de la prehistoria'' (1948)
⚫
* ''Las raíces de España'' (1952)
⚫
* ''Cincuenta años de prehistoria'' (1964).
⚫
{{ORDENA:Pericot Garcia, Lluis}}


== Referències ==
== Referències ==
<references />
{{referències}}


⚫
{{ORDENA:Pericot Garcia, Lluis}}
[[Categoria:Historiadors gironins]]
[[Categoria:Historiadors gironins]]
[[Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis]]
[[Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis]]

Revisió del 18:30, 20 març 2012

Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899[1] - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador.[2] Fill de família torroellenca nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'Institut de Girona en la capital provincial i més tard estudià història a la Universitat de Barcelona essent alumne de Pere Bosch i Gimpera. El 1925 obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «La civilización megalítica i la cultura pirenaica». Ocupà la càtedra de prehistòria, en primer lloc a Santiago de Compostel·la i després a València. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la Cova del Parpalló a la comarca de la Safor, prop de Gandia sobre el que publicà una memòria el 1942. S'especialitzà en el paleolític superior als Països Catalans. El 1933 tornà a Barcelona i va exercir de professor d'etnologia. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) entre altres càrrecs.

Obres

Lluís Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.

  • Prehistoria de la península ibérica (1923)
  • La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica (1925) tesi doctoral
  • La España primitiva y romana (1934)
  • La América indígena (1936)
  • La cueva del Parpalló (1942),
  • Grandeza y miseria de la prehistoria (1948)
  • Las raíces de España (1952)
  • La España primitiva (1950)
  • Prehistoria de Marruecos: el paleolítico (1957)
  • Manual de Prehistoria africana (en col·laboració amb Miquel Tarradell, 1961),
  • Cincuenta años de prehistoria (1964).
  • The Balearic Islands (1973; en castellà, Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos, 1976),

Referències

  1. ↑ Castells, Pere «El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot» (PDF). Llibre de la Festa Major [Torroella de Montgrí], 1979, p.  [Consulta: 20 març 2012].
  2. ↑ Ripoll Perelló, Eduard «Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)» (PDF). , 1979, p. 507-536 [Consulta: 20 març 2012]. «Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot»
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Pericot_i_Garcia&oldid=9136789»