Carrer del Consell de Cent

Carrer del Consell de Cent

Tipus	carrer
Epònim	Consell de Cent
Situació
Entitat territorial administrativa	Barcelona, l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès), la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès), Sagrada Família (Barcelonès), el Clot (Barcelonès) i Fort Pienc (Barcelonès)
Districte(s)	Eixample, Sant Martí
Barri(s)	La Nova Esquerra de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, el Clot
Inici	Carrer de la Creu Coberta
Fi	Avinguda Meridiana
Interseccions carrer d'Entença rambla de Catalunya carrer de Pau Claris carrer de Roger de Llúria carrer de Girona carrer de la Creu Coberta carrer de Tarragona passeig de Sant Joan Passeig de Gràcia Avinguda Diagonal avinguda Meridiana

El carrer del Consell de Cent porta el nom de l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona (el Consell de Cent abolit al 1714 pel Decret de Nova Planta) i travessa els districtes de l'Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Comença al carrer de Creu Coberta i s'acaba a l'Avinguda de la Meridiana.

Descripció general

És una via paral·lela al mar, amb les illes amples i perfectament alineades, cosa que dóna al carrer un aire ordenat. Alguns dels interiors de les illes de cases han esdevingut jardins públics i d'altres els formen edificis que fa un centenar d'anys que es van aixecar, i als baixos dels quals hi ha instal·lats comerços, empreses de serveis i locals de lleure.

Parc de Joan Miró

Té una extensió equivalent a quatre illes de l'Eixample incloent els carrers que hi hauria entre elles, de manera que interromp el traçat del carrer del Consell de Cent i del carrer de Llançà en dues travessies. A l'interior hi ha una obra de Joan Miró, la coneguda Dona i Ocell, de 22 m d'alçada, amb ceràmiques de colors que donen personalitat a un dels parcs més grans de l'Eixample. En aquest indret s'ha fet una remodelació de les instal·lacions. Entre d'altres intervencions s'han cobert les pistes esportives, s'han construït nous vestidors i noves zones de jocs infantils. També hi ha una gran catifa verda de més de 6.000 m2 que cobreix la zona de l'aparcament i els dipòsits pluvials, i converteix aquest espai en un parc per a la convivència, amb una bona accessibilitat per a tothom. També se n'ha renovat l'enllumenat, el mobiliari urbà, les portes d'entrada al recinte, el paviment, els arbres i el sistema de reg (amb aigües freàtiques recuperades de les pluges).

Estació de Girona

S'hi pot accedir des de la cantonada dels carrers de Girona i Consell de Cent. A la paret de la dreta del vestíbul d'aquesta estació per l'entrada a la línia 4, hi ha una obra de l'escultor Àngel Orensanz. És una obra abstracta que vol simbolitzar paisatges de l'Empordà i de la Costa Brava (en relació amb el nom de l'estació on es troba: Girona). Aquest gran mural està format per 224 peces de gres vermelloses, i hi va ésser instal·lat l'any 1973 quan s'inaugurava la línia groga.

Els Balcons de Barcelona

Quan el carrer del Consell de Cent travessa l'Avinguda de la Diagonal, just a la cruïlla del carrer dels Enamorats, tocant a la Plaça de la Hispanitat, hi ha una de les parets mitgeres de Barcelona esdevinguda obra d'art. Es tracta d'un gran mural de 400 m2 batejat amb el nom de Els Balcons de Barcelona, el qual reprodueix una façana de l'Eixample habitada per personatges famosos, amb balcons i botigues als baixos dels edificis. L'autor d'aquesta obra és Cité de la Création, una cooperativa d'artistes de Lió que han deixat la seua empremta per tot el món.

L'Hort Sagrada Família

A la cruïlla que formen els carrers de Consell de Cent, Padilla i Enamorats hi ha un dels nou horts urbans que funcionen a la ciutat de Barcelona: L'Hort Sagrada Família. Ocupa uns 1.600 m2 i està dividit en 20 parcel·les de 40 m2 cada una. Té armaris individuals per desar-hi eines i una lavabo adaptat a persones amb mobilitat reduïda. Els arrendataris de les persones són persones jubilades que, com disposen de temps de lleure, poden beneficiar-se del treball manual que suposa un projecte d'aquestes característiques. El projecte d'horts urbans va néixer l'any 1997, gràcies a la iniciativa de Parcs i Jardins de Barcelona, que és l'ens encarregat del patrimoni verd de la ciutat.

Referències

• Diari Avui, núm. 11.034, de l'1 de juny del 2008, plana 43.