Retina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 92: Línia 92:
[[da:Nethinde]]
[[da:Nethinde]]
[[de:Netzhaut]]
[[de:Netzhaut]]
[[el:Αμφιβληστροειδής χιτώνας]]
[[en:Retina]]
[[en:Retina]]
[[eo:Retino]]
[[eo:Retino]]

Revisió del 07:58, 27 març 2012

Infotaula anatomiaRetina
Detalls
Llatíretina Modifica el valor a Wikidata
Part deull i chorioretinal region (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Artèria retinal central
vena central de la retina Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSH[1]
TAA15.2.04.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 58301 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1014
EB Onlinescience/retina Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La retina és la capa més interna de la cúpula òptica (de l'ull), que es compon de dues capes.

Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. Cristal·lí, 2. Cambra posterior, 3. Cambra anterior, 4. Pupil·la, 5. Iris, 6. Còrnia, 7. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 8. Limbe esclerocornial. 9. Conjuntiva. 10. Cos ciliar, 11. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí. 12. Ora serrata, 13. Càpsula de Tenon, 14. Escleròtica, 15. Coroide, 16. Retina, 17. Màcula retinal, 18. Fòvea central de la retina, 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. Disc òptic, papil·la òpticapunt cec, 22. Nervi òptic. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. Conducte hialoide, 27. Humor vitri, 28. Tendó.
Vasos sanguinis de la retina humana normal (ull esquerre). El disc òptic és a l'extrem esquerre, i la màcula retinal és a prop del centre.


Capes de la retina

Organització axial de la retina segons Cajal (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins arribar als cons i bastons que es troben a la dreta de l'esquema.

La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la túnica mitjana) a més interna(en contacte amb el humor vitri):

  • Capa pigmentària (I). Capa externa que descansa sobre la membrana de Bruch i la coroide en general, estant fortament adherida.
  • Capa de cons i bastons (II)
  • Membrana limitant externa (III)
  • Capa nuclear externa (IV)
  • Capa plexiforme externa (V)
  • Capa nuclear interna (VI)
  • Capa plexiforme interna (VII)
  • Capa ganglionar (VIII)
  • Capa de fibres del nervi òptic (IX)
  • Membrana limitant interna (X)

Regions de la retina

La retina té dues regions ben definides.

  • Regió no fotosensible. Localitzada per davant de l'ora serrata. Revesteix el cos ciliar i la superfície posterior del iris.
  • Regió fotosensible. És la part posterior de la retina on es localitzen els fotoreceptors, excepte en el punt on s'uneix al nervi òptic. Aquest punt es denomina papil·la òptica.

Elements retinals

Cons i bastons

Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l' epiteli pigmentari de la retina. Els cons i bastons són els segments externs de les cèl·lules fotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada.

Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regió de la retina (són més grans en la fòvea òptica). Els bastons són sensibles a la llum poc intensa pel que la visió al capvespre resulta òptima per a aquests fotoreceptors. S'aprecien tonalitats de grises. Mentre, els cons són sensibles a les zones vermella, verda i blava de l'espectre lluminós. Distingeixen colors i permeten una major agudesa visual.

Cada bastó i con està format per tres parts.

  • Segment extern de la cèl·lula. És cilíndric o cònic. Aquesta porció es relaciona amb la zona apical de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina, sense entrar en contacte directe.

És el lloc de la fotosensibilitat. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts. En els bastons, aquests discos contenen membrana i estan tancats en la membrana plasmàtica del segment extern. Els bastons formen discos nous plegant la membrana plasmàtica tota la seva vida, i ho fan regularment. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència.

Els discos dels bastons perden la seva relació de continuïtat amb la membrana plasmàtica de la qual procedeixen poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona apical de l'epiteli pigmentari de la retina, on acabaran per ser fagocitats.

Els discos dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana plasmàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastons, el pigment s'incorpora al principi del segment extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.

  • Pedicle de connexió. Conté un cili composta per nou pars de microtúbuls perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una prolongació caliceal des de l'extrem distal del segment intern amb el proximal de l'extern.

Patologia

Vegeu també