Ciclopropà: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m r2.7.2) (Robot afegeix: no:Syklopropan |
||
Línia 70: | Línia 70: | ||
[[en:Cyclopropane]] |
[[en:Cyclopropane]] |
||
[[es:Ciclopropano]] |
[[es:Ciclopropano]] |
||
⚫ | |||
[[fr:Cyclopropane]] |
[[fr:Cyclopropane]] |
||
⚫ | |||
[[he:ציקלופרופאן]] |
[[he:ציקלופרופאן]] |
||
[[hu:Ciklopropán]] |
[[hu:Ciklopropán]] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[lv:Ciklopropāns]] |
[[lv:Ciklopropāns]] |
||
[[mk:Циклопропан]] |
[[mk:Циклопропан]] |
||
[[nl:Cyclopropaan]] |
[[nl:Cyclopropaan]] |
||
[[no:Syklopropan]] |
|||
⚫ | |||
[[pl:Cyklopropan]] |
[[pl:Cyklopropan]] |
||
[[pt:Ciclopropano]] |
[[pt:Ciclopropano]] |
||
[[ru:Циклопропан]] |
[[ru:Циклопропан]] |
||
⚫ | |||
[[sv:Cyklopropan]] |
[[sv:Cyklopropan]] |
||
[[tr:Siklopropan]] |
[[tr:Siklopropan]] |
Revisió del 22:52, 29 març 2012
El Ciclopropà és el compost alicíclic més senzill és una molècula cicloalcà amb la fòrmula molecular C3H6, que consta de tres àtoms de carboni enllaçades formant un anell on cada carboni porta dos àtoms d’hidrogen. El ciclopropà i el propè tenen la mateixa fórmula empírica però tenen estructures diferents, fent d’ells isòmers estructurals.
El ciclopropà és anestèsic quan s’inhala, però en la moderna pràctica anestèsica s’ha substituït per altres productes degut a la seva extrema reactivitat sota condicions normals: quan aquest gas es mescla amb oxigen hi ha perill significatiu d’expolosió.
Història
El ciclopropà es va descobrir l’any 1881 per August Freund, qui també proposà la seva estructura correctament, el va conseguir mitjançant la reacció de Wurtz.[1][2] El rendiment es pot millorar usant zinc en lloc de sodi.[3] El ciclopropà no va tenir aplicació comercial fins que Henderson i Lucas descobriren que era un anestèsic el 1929;[4] Des de 1936 es fabrica industrialment.[5]
Ciclopropans
Els Ciclopropans són una classe de compostos orgànics que contenen un anell de ciclopropà, en el qual un o més àtoms d’hidrogen són substituïts per altres grups. Aquest compostos es troben en biomolècules i moltes substàncies sintètiques. Per exemple en les piretrines que es troben en les plantes del gènere Pyrethrum.
Referències
- ↑ August Freund «Über Trimethylen». Journal für Praktische Chemie, vol. 26, 1, 1881, pàg. 625–635. DOI: 10.1002/prac.18820260125.
- ↑ August Freund «Über Trimethylen». Monatshefte für Chemie, vol. 3, 1, 1882, pàg. 625–635. DOI: 10.1007/BF01516828.
- ↑ G. Gustavson «Ueber eine neue Darstellungsmethode des Trimethylens». J. Prakt. Chem., vol. 36, 1887, pàg. 300–305. DOI: 10.1002/prac.18870360127.
- ↑ G. H. W. Lucas and V. E. Henderson «A New Anæsthetic: Cyclopropane : A Preliminary Report». Can Med Assoc J., vol. 21, 2, 01-08-1929, pàg. 173–5. PMC: 1710967. PMID: 20317448.
- ↑ H. B. Hass, E. T. McBee, and G. E. Hinds «Synthesis of Cyclopropane». Industrial & Engineering Chemistry, vol. 28, 10, 1936, pàg. 1178–81. DOI: 10.1021/ie50322a013.