Literatura uruguaiana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
La '''literatura uruguaiana''' o '''literatura de l'Uruguai''' (castellà, ''Literatura de Uruguay'') és la [[literatura]] feta a l'[[Uruguai]] en [[llengua castellana]]. Es considera a [[Bartolomé Hidalgo]] ([[1788]]-[[1822]]) com el precursor de l'art escrit a l'Uruguai amb la seva [[poesia gautxesca]], de caràcter eminentment rural, basada en la vida en el camp i amb influències criolles i [[nacionalisme|nacionalistes]]. Van destacar els seus ''cielitos''.
La '''literatura uruguaiana''' o '''literatura de l'Uruguai''' (castellà, ''Literatura de Uruguay'') és la [[literatura]] feta a l'[[Uruguai]] en [[llengua castellana]]. Es considera a [[Bartolomé Hidalgo]] ([[1788]]-[[1822]]) com el precursor de l'art escrit a l'Uruguai amb la seva [[poesia gautxesca]], de caràcter eminentment rural, basada en la vida en el camp i amb influències criolles i [[nacionalisme|nacionalistes]]. Van destacar els seus ''cielitos''.


Quant als escriptors del [[Romanticisme]], [[Adolfo Berro]] i [[Juan Zorrilla de San Martín]] van ser reconeguts amb les seves obres sobre la naturalesa i els camps de l'interior del país. L'obra de Zorrilla va tenir un caràcter patriòtic com es pot veure a les seves ''Notas de un himno'' ([[1877]]), ''[[La leyenda patria]]'' ([[1879]]), ''[[Tabaré (epopeia)|Tabaré]]'' ([[1888]]) i ''La epopeya de Artigas'' ([[1910]]).<ref>{{es}} [http://www.damisela.com/literatura/pais/uruguay/ Damisela.com: ''La Literatura Uruguaya'' - Introducció a la literatura uruguaiana i riuplantenca]</ref> També va rebre la influència de l'espanyol [[Gustavo Adolfo Bécquer]] quan va escriure ''Rimas y leyendas''.
Pel que fa als escriptors del [[Romanticisme]], [[Adolfo Berro]] i [[Juan Zorrilla de San Martín]] van ser reconeguts amb les seves obres sobre la naturalesa i els camps de l'interior del país. L'obra de Zorrilla va tenir un caràcter patriòtic com es pot veure a les seves ''Notas de un himno'' ([[1877]]), ''[[La leyenda patria]]'' ([[1879]]), ''[[Tabaré (epopeia)|Tabaré]]'' ([[1888]]) i ''La epopeya de Artigas'' ([[1910]]).<ref>{{es}} [http://www.damisela.com/literatura/pais/uruguay/ Damisela.com: ''La Literatura Uruguaya'' - Introducció a la literatura uruguaiana i riuplantenca]</ref> També va rebre la influència de l'espanyol [[Gustavo Adolfo Bécquer]] quan va escriure ''Rimas y leyendas''.


El [[1900]] [[Julio Herrera y Reissig]] és el precursor de la [[modernisme|poesia modernista]] hispanoamericana. Es destaquen en aquesta època les poetesses [[Juana de Ibarbourou]] i [[Delmira Agustini]]. Entre els lírics destaquen [[Emilio Frugoni]] i [[Emilio Oribe]]. Quant a la prosa, cap destacar a [[Horacio Quiroga]]. Entre els valors amb producció actual, sobresurten [[Juan Carlos Onetti]], [[Carlos Martínez Moreno]], [[Eduardo Galeano]], [[Mario Benedetti]] i [[Jorge Majfud]]. En el [[teatre]] destaquen [[Florencio Sánchez]] i [[Jacobo Langsner]].
El [[1900]] [[Julio Herrera y Reissig]] és el precursor de la [[modernisme|poesia modernista]] hispanoamericana. Es destaquen en aquesta època les poetesses [[Juana de Ibarbourou]] i [[Delmira Agustini]]. Entre els lírics destaquen [[Emilio Frugoni]] i [[Emilio Oribe]]. Quant a la prosa, cap destacar a [[Horacio Quiroga]]. Entre els valors amb producció actual, sobresurten [[Juan Carlos Onetti]], [[Carlos Martínez Moreno]], [[Eduardo Galeano]], [[Mario Benedetti]] i [[Jorge Majfud]]. En el [[teatre]] destaquen [[Florencio Sánchez]] i [[Jacobo Langsner]].

Revisió del 04:11, 31 març 2012

Juan Zorrilla de San Martín, una de les figures més representatives de la literatura nacionalista uruguaiana.

La literatura uruguaiana o literatura de l'Uruguai (castellà, Literatura de Uruguay) és la literatura feta a l'Uruguai en llengua castellana. Es considera a Bartolomé Hidalgo (1788-1822) com el precursor de l'art escrit a l'Uruguai amb la seva poesia gautxesca, de caràcter eminentment rural, basada en la vida en el camp i amb influències criolles i nacionalistes. Van destacar els seus cielitos.

Pel que fa als escriptors del Romanticisme, Adolfo Berro i Juan Zorrilla de San Martín van ser reconeguts amb les seves obres sobre la naturalesa i els camps de l'interior del país. L'obra de Zorrilla va tenir un caràcter patriòtic com es pot veure a les seves Notas de un himno (1877), La leyenda patria (1879), Tabaré (1888) i La epopeya de Artigas (1910).[1] També va rebre la influència de l'espanyol Gustavo Adolfo Bécquer quan va escriure Rimas y leyendas.

El 1900 Julio Herrera y Reissig és el precursor de la poesia modernista hispanoamericana. Es destaquen en aquesta època les poetesses Juana de Ibarbourou i Delmira Agustini. Entre els lírics destaquen Emilio Frugoni i Emilio Oribe. Quant a la prosa, cap destacar a Horacio Quiroga. Entre els valors amb producció actual, sobresurten Juan Carlos Onetti, Carlos Martínez Moreno, Eduardo Galeano, Mario Benedetti i Jorge Majfud. En el teatre destaquen Florencio Sánchez i Jacobo Langsner.

Escriptors principals

Fitxer:Juana de ibarbourou crop.jpg
Juana de Ibarbourou, també coneguda com Juana d'Amèrica, poetessa uruguaiana.

Altres escriptors significatius de les lletres uruguaianes són:

Escriptors uruguaians en altres llengües

Referències

Vegeu també