Gina Cigna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot:Desambiguació assistida: Wagner - Canviant enllaç(s) per Richard Wagner
Línia 3: Línia 3:
De pare italians, va néixer com Genevieve Cigna a París el [[1900]], on va estudiar piano amb [[Alfred Cortot]]. El 1923 es va casar amb el tenor Maurice Sens que la va instar a prendre classes de cant amb [[Emma Calvé]], [[Hariclea Darclée]] i Rosina Storchio.
De pare italians, va néixer com Genevieve Cigna a París el [[1900]], on va estudiar piano amb [[Alfred Cortot]]. El 1923 es va casar amb el tenor Maurice Sens que la va instar a prendre classes de cant amb [[Emma Calvé]], [[Hariclea Darclée]] i Rosina Storchio.


Com ''Ginette Sens'' va debutar a [[La Scala]] com Freia a ''[[L'or del Rin]]'' de [[Wagner]]. Dos anys més tard es va consagrar com Donna Elvira i Elisabeth de ''[[Tannhäuser (Wagner)|Tannhäuser]]''. Al [[Teatro Colón de Buenos Aires]] va debutar el 1932 com Aïda, Tosca i Norma, tornant en diverses temporades i estrenant mundialment l'òpera ''Bizancio'' d'[[Hector Panizza]] el 1939.
Com ''Ginette Sens'' va debutar a [[La Scala]] com Freia a ''[[L'or del Rin]]'' de [[Richard Wagner|Wagner]]. Dos anys més tard es va consagrar com Donna Elvira i Elisabeth de ''[[Tannhäuser (Wagner)|Tannhäuser]]''. Al [[Teatro Colón de Buenos Aires]] va debutar el 1932 com Aïda, Tosca i Norma, tornant en diverses temporades i estrenant mundialment l'òpera ''Bizancio'' d'[[Hector Panizza]] el 1939.


Va cantar en tots els grans teatres d'[[Itàlia]] (Gènova, Pavia, Verona, Florència, Catània, Bolonya, Torí, Trieste, Parma, Venècia, Roma), va debutar el 1933 en [[Royal Opera House|Covent Garden]] a ''[[La damnation de Faust]]'' de [[Hector Berlioz|Berlioz]] i com Aïda el 1936. El 1937 a [[San Francisco]] va ser l'Amelia d'''[[Un ballo in maschera]]'', Norma i Violetta a ''[[La Traviata]]''. Va debutar al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]] el 1937 amb ''[[Aïda]]'', va cantar ''Norma'', ''[[La Gioconda (Ponchielli)|La Gioconda]]'' i ''[[Il trovatore]]'' en la següent temporada 1938.
Va cantar en tots els grans teatres d'[[Itàlia]] (Gènova, Pavia, Verona, Florència, Catània, Bolonya, Torí, Trieste, Parma, Venècia, Roma), va debutar el 1933 en [[Royal Opera House|Covent Garden]] a ''[[La damnation de Faust]]'' de [[Hector Berlioz|Berlioz]] i com Aïda el 1936. El 1937 a [[San Francisco]] va ser l'Amelia d'''[[Un ballo in maschera]]'', Norma i Violetta a ''[[La Traviata]]''. Va debutar al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]] el 1937 amb ''[[Aïda]]'', va cantar ''Norma'', ''[[La Gioconda (Ponchielli)|La Gioconda]]'' i ''[[Il trovatore]]'' en la següent temporada 1938.

Revisió del 07:13, 31 març 2012

Gina Cigna (París, 1900 - Milà, 2001) va ser una soprano dramàtica italiana, famosa Turandot, Tosca i Norma. La seva carrera va quedar truncada per un accident automobilístic el 1948. Al costat de Rosa Raisa i Eva Turner, va ser considerada la més notable Turandot de l'època.

De pare italians, va néixer com Genevieve Cigna a París el 1900, on va estudiar piano amb Alfred Cortot. El 1923 es va casar amb el tenor Maurice Sens que la va instar a prendre classes de cant amb Emma Calvé, Hariclea Darclée i Rosina Storchio.

Com Ginette Sens va debutar a La Scala com Freia a L'or del Rin de Wagner. Dos anys més tard es va consagrar com Donna Elvira i Elisabeth de Tannhäuser. Al Teatro Colón de Buenos Aires va debutar el 1932 com Aïda, Tosca i Norma, tornant en diverses temporades i estrenant mundialment l'òpera Bizancio d'Hector Panizza el 1939.

Va cantar en tots els grans teatres d'Itàlia (Gènova, Pavia, Verona, Florència, Catània, Bolonya, Torí, Trieste, Parma, Venècia, Roma), va debutar el 1933 en Covent Garden a La damnation de Faust de Berlioz i com Aïda el 1936. El 1937 a San Francisco va ser l'Amelia d'Un ballo in maschera, Norma i Violetta a La Traviata. Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 1937 amb Aïda, va cantar Norma, La Gioconda i Il trovatore en la següent temporada 1938.

Altres papers van incloure Elvira d'Ernani, Abigaille de Nabucco, Isabeau, Wally, Francesca di Rimini i en les estrenes italianes de Jenůfa (1941) i Daphne de Strauss (1942) a La Scala.

Es va haver de retirar després d'un seriós accident automobilístic quan es dirigia a cantar Tosca en Vicenza. Es va dedicar a l'ensenyament - entre les seves alumnes Ghena Dimitrova i Maria Dragoni - i va morir als 101 anys a Milà el 2001.

Discografia de referència

Enllaços externs