Centaures del desert: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m r2.5.1) (Robot modifica: hr:Tragači (1956.) |
||
Línia 80: | Línia 80: | ||
[[fr:La Prisonnière du désert]] |
[[fr:La Prisonnière du désert]] |
||
[[he:המחפשים (סרט)]] |
[[he:המחפשים (סרט)]] |
||
[[hr:Tragači (1956)]] |
[[hr:Tragači (1956.)]] |
||
[[hu:Az üldözők]] |
[[hu:Az üldözők]] |
||
[[it:Sentieri selvaggi]] |
[[it:Sentieri selvaggi]] |
Revisió del 08:21, 31 març 2012
The Searchers | |
---|---|
Fitxer:Centaures del desert.jpg | |
Fitxa | |
Direcció | John Ford |
Protagonistes | |
Producció | C. V. Whitney Patrick Ford Merian C. Cooper |
Dissenyador de producció | James Basevi |
Guió | Frank S. Nugent |
Música | Max Steiner |
Fotografia | Winston C. Hoch |
Muntatge | Jack Murray |
Productora | Warner Bros. |
Distribuïdor | Warner Bros. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1956 |
Durada | 120 minuts |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Califòrnia, Colorado, Arizona i Utah |
Color | en color |
Pressupost | 3.750.000 $ |
Descripció | |
Gènere | Western |
Lloc de la narració | Texas |
Centaures del desert (títol original en anglès The Searchers) és una pel·lícula de western dirigida per John Ford l'any 1956. Se la considera un dels grans westerns de la història del cinema. Va ser rodada íntegrament en exteriors naturals de gran bellesa.
Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Un obra d'art.
Centaures del desert és un western diferent a tots, fins i tot als anteriors realitzats per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, Stagecoach (1939) o La legió invencible (1949), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de The Iran Horse (1924) o Drums Along the Mohawk (1939).
En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat mes fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.
L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar (Henry Brandon), responsable de matar al seu germà Aaron (Walter Coy), de violar i assassinar a la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan) i a la seva neboda més gran, Lucy (Pippa Scott), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.
Argument
Ethan (John Wayne) torna a casa seva després d'haver estat a la guerra de Secessió i al poc temps tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter).
Repartiment
- John Wayne: Ethan Edwards
- Jeffrey Hunter: Martin Pawley
- Vera Miles: Laurie Jorgensen
- Ward Bond: Capità reverend Samuel Clayton
- Natalie Wood: Debbie Edwards
- John Qualen: Lars Jorgensen
- Olive Golden (aka Olive Carey): Mrs. Jorgensen
- Harry Carey Jr.: Brad Jorgensen
- Henry Brandon: el cap Scar
- Ken Curtis: Charlie McCorry
- Antonio Moreno: Emilio Figueroa
- Hank Worden: Mose Harper
- Lana Wood: Debbie de petita