Argelaga borda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
authority
Línia 13: Línia 13:
| species = '''G. scorpius'''
| species = '''G. scorpius'''
| binomial = ''Genista scorpius''
| binomial = ''Genista scorpius''
| binomial_authority = ([[Carl von Linné|L.]]) [[Augustin Pyrame de Candolle|DC.]], [[1805]]
}}
}}
L''''argelaga borda''', '''argelaga''', '''argelaga de bosc''', '''argelaga de marge''', '''argelaga de muntanya''', '''gatosa''' o '''argilaga''' (''Genista scorpius'') és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la [[ginesta]] però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la [[matança del porc]] per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.
L''''argelaga borda''', '''argelaga''', '''argelaga de bosc''', '''argelaga de marge''', '''argelaga de muntanya''', '''gatosa''' o '''argilaga''' (''Genista scorpius'') és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la [[ginesta]] però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la [[matança del porc]] per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.

Revisió del 15:16, 1 abr 2012

Infotaula d'ésser viuArgelaga borda
Genista scorpius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereGenista
EspècieGenista scorpius Modifica el valor a Wikidata
Georgi, 1775

L'argelaga borda, argelaga, argelaga de bosc, argelaga de marge, argelaga de muntanya, gatosa o argilaga (Genista scorpius) és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.

Vegeu també