Carles Camprós

Carles Camprós, en francès Charles Camproux (Marsella, barri de la Bèla de Mai, 30 de juny de1908- 3 d'abril de 1994 ) ha estat un important poeta, erudit i teòric polític occità.

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitana i l'ètica de la civilització literària dels trobadors. Dirigí les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitània (1934-1939) amb Marcel Carrières, i el 1935 va publicar l'opuscle Per lo camp occitan on desenvolupà una teoria de la nació occitana, amb una estratègia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l'emancipació cooperativista i reformista del pagès i de l'artesanat cap a un federalisme interior per França, però un federalisme no pas capitalista. El 1935 formaria el Partit Federalista Provençal (PFP), qui farà campanya a les eleccions pel Front Popular i definirà la Provença com a "minoria nacional". Però només aconseguiran la participació en alguns actes protocolaris de l'Ajuntament de Marsella.

Referències

• Occitània 1900-1940

Obres

Literatura

• Per lo camp occitan (1935)
• Histoire de la littérature occitane (1953)
• Le Joy d'Amor des Troubadours (1965)
• Òbra poëtica occitana (1984)
• Présence de Pèire Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1970)
• Peire Cardenal. Tròces causits (1970)
• Histoire de la littérature occitane (1971)
• Vocabulaire courtois chez P. Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1963)
• Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques (Revue des Langues Romanes, 1971)
• La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal (Cahiers de Fanjeaux, 1975)

Lingüística

• Essai de géographie linguistique du Gévaudan (1962)
• Petit atlas linguistique discursif du Gévaudan (cap a 1976)
• Les langues romanes (1974)