Màrius Calado i Colom: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Màrius Calado i Colom''' ([[Barcelona]], [[1862]] – [[Barcelona]], [[24 d'agost]] del [[1926]]) va ser un pianista i professor de música català. |
'''Màrius Calado i Colom''' ([[Barcelona]], [[1862]] – [[Barcelona]], [[24 d'agost]] del [[1926]]) va ser un pianista i professor de música català. |
||
Estudià amb [[Gabriel Balart i Crehuet|Gabriel Balart]] en el Liceu de Narcelona i en el Conservatori d'Isabel II amb [[Joan Baptista Pujol]]. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata |
Estudià amb [[Gabriel Balart i Crehuet|Gabriel Balart]] en el Liceu de Narcelona i en el Conservatori d'Isabel II amb [[Joan Baptista Pujol]]. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de [[Georges Mathias]], i la seva joventut el permeteren ingressar en el [[Conservatori de París|Conservatori]] en condició d'estranger. Dos anys més tard, en el 1881, la seva magistral execució (segons els examinadors) del ''Carnaval'' de [[Robert Schumann]] i de l<nowiki>'</nowiki>''Allegro de concert'' de [[Hugo Wolf]] obtingué el primer premi de la classe superior de piano [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1881/07/25/pagina-5/34736124/pdf.html]. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que al 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], a la [[Sala Beethoven]], al [[Gran Teatre del Liceu]] i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva. |
||
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava [[Liszt]], [[Chopin]], [[Schubert]], Schumann, [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saënts]]... Formà part de les tertúlies culturals que el [[Salvador Andreu i Grau|Doctor Andreu]] feia en la seva casa [http://www.cilam.ucr.edu/diagonal/previous/issue1/milton.html]; [[Enric Granados]], un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el ''Vals de concert, op. 35'', del 1914. |
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava [[Liszt]], [[Chopin]], [[Schubert]], Schumann, [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saënts]]... Formà part de les tertúlies culturals que el [[Salvador Andreu i Grau|Doctor Andreu]] feia en la seva casa [http://www.cilam.ucr.edu/diagonal/previous/issue1/milton.html]; [[Enric Granados]], un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el ''Vals de concert, op. 35'', del 1914. |
Revisió del 17:54, 10 abr 2012
Màrius Calado i Colom (Barcelona, 1862 – Barcelona, 24 d'agost del 1926) va ser un pianista i professor de música català.
Estudià amb Gabriel Balart en el Liceu de Narcelona i en el Conservatori d'Isabel II amb Joan Baptista Pujol. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de Georges Mathias, i la seva joventut el permeteren ingressar en el Conservatori en condició d'estranger. Dos anys més tard, en el 1881, la seva magistral execució (segons els examinadors) del Carnaval de Robert Schumann i de l'Allegro de concert de Hugo Wolf obtingué el primer premi de la classe superior de piano [1]. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que al 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al Teatre Principal, a la Sala Beethoven, al Gran Teatre del Liceu i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava Liszt, Chopin, Schubert, Schumann, Saint-Saënts... Formà part de les tertúlies culturals que el Doctor Andreu feia en la seva casa [2]; Enric Granados, un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el Vals de concert, op. 35, del 1914.
La casa d'estil modernista que es va fer construir per l'arquitecte Balcells a Sant Cugat del Vallès el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.
Bibliografia
- J.S. Màrius Calado, article publicat a La Veu de Catalunya (11.9.1926) i reproduit a Scherzando 190 (1926), p. 3-4 [3]