Correu brossa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: ky:Спам
m r2.7.2) (Robot modifica: hy:Սպամ
Línia 63: Línia 63:
[[hr:Spam]]
[[hr:Spam]]
[[hu:Spam]]
[[hu:Spam]]
[[hy:Լցոն]]
[[hy:Սպամ]]
[[ia:Spam]]
[[ia:Spam]]
[[id:Spam]]
[[id:Spam]]

Revisió del 19:57, 11 abr 2012

El correu brossa (SPAM en anglès) són els missatges enviats per un mitjà electrònic, indiscriminadament i massiva, sense el consentiment dels receptors. La seva finalitat generalment és comercial, amb missatges prenent forma d'anunci, tot i que també són freqüents els enganys amb intenció de treure profit econòmic de les víctimes. Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrònic i els grups de discussió però amb popularització de noves tecnologies de comunicació electrònica l'spam hi ha saltat i el podem trobar en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums i similars, missatgeria instantània, etc.

Avui dia, el principal mètode de distribució de correu brossa — són els ordinadors zombies infectats — en la seva majoria PCs amb Windows.

És una pràctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molèsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global és especialment destacable l'augment del trànsit a Internet –i molt trànsit pot fer anar més lenta la xarxa–, mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la pràctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjançant la seva connexió). És per això que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrònic.

Com a conseqüència dels seus efectes negatius molts països han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Unió Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.

En els darrers anys l'ús del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adreça electrònica és molt fàcil, ràpid i barat.

Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts proveïdors de correu electrònic, però, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmació de que l'adreça electrònica existeix i està en ús.

Informació general

Des dels inicis d'Internet (l'ARPANET), manar correu brossa ha estat prohibit,[1] imposat pels Terms of Service/Acceptable Use Policy (ToS/AUP) dels proveïdors de serveis d'Internet (ISPs) and peer pressure. Even with a thousand users junk e-mail for advertising is not tenable, and with a million users it is not only impractical,[2] but also expensive.[3] It is estimated that spam cost businesses on the order of $100 billion in 2007.[4] As the scale of the spam problem has grown, ISPs and the public have turned to government for relief from spam, which has failed to materialize.[5]

Història

Fitxer:SpamInACan.jpg
Llauna de la marca de carn enllaunada SPAM

L'origen de la paraula SPAM prové d'una marca americana de carn de porc enllaunada . Aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària i sobreabundant a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de víkings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú en que aquesta carn s'inclou a tots els plats.[6]

Terry Jones apareix com a cambrera, Eric Idle com a Mr. Bun, Graham Chapman com a Mrs. Bun i John Cleese com a l'Hongarés. En l'esquetx radiofònic aquest darrer no apareix.

En només tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en que la cambrera solament té plats amb spam i Mrs. Bun és l'única persona de la sala que vol un plat sense SPAM, llavors a la conversa comença a introduir-se la paraula SPAM pel mig de les frases, sentint-se de fons víkings cantant "SPAM" sense parar.

Aquest era l'esquetx final del capítol 25 del Monty Python's Flying Circus i va ser emès per primera vegada el 15 de desembre de 1970. Tot i la seva curta durada l'esquetx esdevingué immensament popular i la paraula s'hi utilitza unes 132 vegades com a mínim.

Vegeu també

Referències


Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA