Placa nord-americana: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: eu:Ipar Amerikako plaka |
m Homogeneïtzant amb articles similars |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''placa nord-americana''' és una [[placa tectònica]] continental que cobreix [[Amèrica del Nord]], incloent a [[ |
La '''placa nord-americana''' és una [[placa tectònica]] continental que cobreix [[Amèrica del Nord]], incloent a [[Grenlàndia]], la part nord-occidental de l'[[Oceà Atlàntic]], fins i tot la [[dorsal meso-atlántica]], una part de l'[[Oceà Glacial Àrtic]] i la part de [[Sibèria]] a l'est de la serralada [[Verkhoyansk]]. La superfície es de 1'365 59 [[estereoradiants]]. Sovint va associada a la [[placa d'Okhotsk]]. |
||
Les plaques amb les que limita són: |
Les plaques amb les que limita són: |
Revisió del 14:04, 12 abr 2012
La placa nord-americana és una placa tectònica continental que cobreix Amèrica del Nord, incloent a Grenlàndia, la part nord-occidental de l'Oceà Atlàntic, fins i tot la dorsal meso-atlántica, una part de l'Oceà Glacial Àrtic i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoyansk. La superfície es de 1'365 59 estereoradiants. Sovint va associada a la placa d'Okhotsk.
Les plaques amb les que limita són:
- Al nord, la placa eurasiàtica.
- Al sud, la placa de Cocos, la placa del Carib i la placa sud-americana, en on es formen la falla Motagua Polochic i la fossa meso-americana.
- A l'est, la placa eurasiàtica i la placa africana, amb les que té un límit divergent que origina la dorsal meso-atlàntica.
- A l'oest, la placa de Juan de Fuca, amb la que té un límit convergent i la placa del Pacífic, amb la que té un vora transformant a l'altura de la falla de San Andrés.
En temps recents, parlant en termes geològics, la placa nord-americana va absorbir, per procés de subducció, a dues plaques. La placa de Kula, ubicada originalment al nord d'on, avui, està la placa Juan de Fuca, que va desaparèixer per complet, i la placa de Farallón. Aquesta darrera, que s'està enfonsant des del període Juràssic, ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i només quan va començar a desaparèixer van entrar en contacte les plaques del Pacífic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrés. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la placa de Nazca són les restes que encara queden de l'antiga placa de Farallón.