Ritchie Boys: diferència entre les revisions
m Robot: arreglant enllaç obsolet welt.de |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''Ritchie Boys''' van ser un grup d'uns deu mil joves alemanys, majoritàriament [[jueu]]s,<ref>{{en}} Jeffreys, Keith, [http://www.keithjeffreys.com/ritchieboys.htm Remembering the Ritchie Boys] |
Els '''Ritchie Boys''' van ser un grup d'uns deu mil joves alemanys, majoritàriament [[jueu]]s,<ref>{{en}} Jeffreys, Keith, [http://www.keithjeffreys.com/ritchieboys.htm Remembering the Ritchie Boys] (accés:26-01-09)</ref> que van fugir del seu país i es van allistar a l'[[exèrcit dels Estats Units]]; formats a [[Camp Ritchie]] ([[Maryland]]), al Centre d'Instrucció en Intel·ligència Militar, se'ls va entrenar especialment per combatre en la [[guerra psicològica]]. Eren adequats per a aquest tipus de tasca, perquè coneixien l'idioma i la mentalitat alemanyes millor que qualsevol soldat nascut als Estats Units. El paper d'aquests soldats era, per tant, estudiar l'enemic, i desmoralitzar-lo per tal d'aconseguir una rendició incondicional. |
||
Després que Estats Units declarés la guerra a l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]], els ''Ritchie Boys'' es van convertir en un arma decisiva per als països [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]]. Van desembarcar a Europa el [[Dia D]] ([[6 de juny]] de [[1944]]), juntament amb la resta de les tropes aliades. Poc temps després, van deixar les seves unitats i van realitzar les seves tasques especials, aportant informació valuosa. A més, els Ritchie Boys van ajudar a trencar la resistència alemanya en demoralizar-la a través de maniobres obertes i secretes. Van interrogar presoners de guerra i desertors per a obtenir informació sobre les forces alemanyes, els moviments de les tropes i l'estat físic i psicològic dels alemanys.<ref>{{en}} Davidson, Susie. ''I refused to die: stories of Boston area Holocaust survivors and soldiers who liberated the concentration camps of World War II'', Ibbetson Street Press, 2005, p.273, ISBN 0972460144 ,9780972460149</ref> |
Després que Estats Units declarés la guerra a l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]], els ''Ritchie Boys'' es van convertir en un arma decisiva per als països [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]]. Van desembarcar a Europa el [[Dia D]] ([[6 de juny]] de [[1944]]), juntament amb la resta de les tropes aliades. Poc temps després, van deixar les seves unitats i van realitzar les seves tasques especials, aportant informació valuosa. A més, els Ritchie Boys van ajudar a trencar la resistència alemanya en demoralizar-la a través de maniobres obertes i secretes. Van interrogar presoners de guerra i desertors per a obtenir informació sobre les forces alemanyes, els moviments de les tropes i l'estat físic i psicològic dels alemanys.<ref>{{en}} Davidson, Susie. ''I refused to die: stories of Boston area Holocaust survivors and soldiers who liberated the concentration camps of World War II'', Ibbetson Street Press, 2005, p.273, ISBN 0972460144 ,9780972460149</ref> Van practicar tècniques de desinformació mitjançant anuncis en premsa, fulletons i emissions de ràdio, influint sobre la població i els militars perquè cessessin la seva resistència a la invasió aliada. Després de la guerra, molts dels ''Ritchie Boys'' van servir com a traductors durant els [[Judicis de Nuremberg]]. Diversos d'ells van tenir carreres reeixides en l'àmbit de la política o de la ciència. Entre els Ritchie Boys, hi figuraven [[Hans Habe]], [[Klaus Mann]], [[Stefan Heym]], [[Hanus Burger]], i [[David Robert Seymour]]. |
||
L'any [[2004]], La història del grup fou el centre del documental ''The Ritchie Boys'', del director Christian Bauer.<ref>{{en}} [http://www.ritchieboys.com/EN/home.html Web del documental ''The Ritchie Boys''] (accés 10-11-09)</ref><ref>[http://www.imdb.com/title/tt0435725/ Web del documental] a [[IMDb]].</ref> |
L'any [[2004]], La història del grup fou el centre del documental ''The Ritchie Boys'', del director Christian Bauer.<ref>{{en}} [http://www.ritchieboys.com/EN/home.html Web del documental ''The Ritchie Boys''] (accés 10-11-09)</ref><ref>[http://www.imdb.com/title/tt0435725/ Web del documental] a [[IMDb]].</ref> |
Revisió del 16:56, 15 abr 2012
Els Ritchie Boys van ser un grup d'uns deu mil joves alemanys, majoritàriament jueus,[1] que van fugir del seu país i es van allistar a l'exèrcit dels Estats Units; formats a Camp Ritchie (Maryland), al Centre d'Instrucció en Intel·ligència Militar, se'ls va entrenar especialment per combatre en la guerra psicològica. Eren adequats per a aquest tipus de tasca, perquè coneixien l'idioma i la mentalitat alemanyes millor que qualsevol soldat nascut als Estats Units. El paper d'aquests soldats era, per tant, estudiar l'enemic, i desmoralitzar-lo per tal d'aconseguir una rendició incondicional.
Després que Estats Units declarés la guerra a l'Alemanya nazi, els Ritchie Boys es van convertir en un arma decisiva per als països Aliats. Van desembarcar a Europa el Dia D (6 de juny de 1944), juntament amb la resta de les tropes aliades. Poc temps després, van deixar les seves unitats i van realitzar les seves tasques especials, aportant informació valuosa. A més, els Ritchie Boys van ajudar a trencar la resistència alemanya en demoralizar-la a través de maniobres obertes i secretes. Van interrogar presoners de guerra i desertors per a obtenir informació sobre les forces alemanyes, els moviments de les tropes i l'estat físic i psicològic dels alemanys.[2] Van practicar tècniques de desinformació mitjançant anuncis en premsa, fulletons i emissions de ràdio, influint sobre la població i els militars perquè cessessin la seva resistència a la invasió aliada. Després de la guerra, molts dels Ritchie Boys van servir com a traductors durant els Judicis de Nuremberg. Diversos d'ells van tenir carreres reeixides en l'àmbit de la política o de la ciència. Entre els Ritchie Boys, hi figuraven Hans Habe, Klaus Mann, Stefan Heym, Hanus Burger, i David Robert Seymour.
L'any 2004, La història del grup fou el centre del documental The Ritchie Boys, del director Christian Bauer.[3][4]
Referències
- ↑ (anglès) Jeffreys, Keith, Remembering the Ritchie Boys (accés:26-01-09)
- ↑ (anglès) Davidson, Susie. I refused to die: stories of Boston area Holocaust survivors and soldiers who liberated the concentration camps of World War II, Ibbetson Street Press, 2005, p.273, ISBN 0972460144 ,9780972460149
- ↑ (anglès) Web del documental The Ritchie Boys (accés 10-11-09)
- ↑ Web del documental a IMDb.
Fonts
- (alemany) Baron, Ulrich: Wir waren nicht mehr wehrlos, Die Welt, 30 d'abril de 2005 (accés 10-11-09)