Sumeri: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Robot: sv:Sumeriska és un article bo |
||
Línia 47: | Línia 47: | ||
{{Enllaç AD|de}} |
{{Enllaç AD|de}} |
||
{{Enllaç AD|sv}} |
{{Enllaç AD|sv}} |
||
{{Link GA|sv}} |
|||
[[ar:لغة سومرية]] |
[[ar:لغة سومرية]] |
Revisió del 13:19, 16 abr 2012
eme-ĝir, eme-gi | |
---|---|
Tipus | llengua morta i llengua antiga |
Ús | |
Parlants | extinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lenis més |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | sud de Mesopotàmia |
Estat | Parlada antigament a Sumer |
Classificació lingüística | |
Llengua aïllada | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura cuneïforme |
Codis | |
ISO 639-2 | sux |
ISO 639-3 | sux |
Glottolog | sume1241 |
IETF | sux |
El sumeri (𒅴𒂠 EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi com a llengua parlada a començaments del segon mil·lenni aC, però continuà essent utilitzat com llengua sagrada, cerimonial, literària i científica a Mesopotàmia fins el primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle XIX. El sumeri és una llengua aïllada, no relacionada amb l'accadi (la qual comprèn el babiloni i l'assiri) ni amb l'aramaic, ambdues semítiques, ni amb l'elamita.
Cronologia
La cronologia del sumeri escrit pot ésser dividida en diversos períodes.
- Sumeri arcaic — 3100–2600/2500 AC
- Sumeri clàssic o sumeri estàndard— 2600/2500–2300/2200 AC
- Neo-sumeri — 2300/2200 – 2000 AC
- Sumeri tardà — 2000 – 1800/1700 AC
- Post-sumeri - 1800/1700 - 100 AC
Tot i això, algunes versions de la cronologia consideren que el sumeri tardà ha d'ésser inclòs dins del post-sumeri. El mot "post-sumeri" s'utilitza per designar el període a partir del qual la llengua ja es extinta i només preservada per babilonis i assiris com llengua litúrgica i llengua clàssica. L'extinció ha estat sempre datada al mateix temps que la caiguda de la tercera dinastia d'Ur, el darrer estat predominantment sumeri a Mesopotàmia vers el 2000 AC; nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri va persistir com a llengua parlada a una petita regió del sud (Nippur) fins el 1700 AC. Es una sort que hi hagin tants textes lexicals bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.
Classificació
El sumeri es la primera llengua escrita coneguda. L'alfabet cuneïforme va ser adaptat després per l'accadi, l'elamita i fins i tot per llengües indoeuropees com l'hittita. Altres llengües, com el ugarític i l'antic persa van ésser escrites amb una simplificació del sistema cuneïforme.
És una llengua aglutinant, això vol dir que les paraules podien ser una cadena de sufixos o morfemes més o menys clarament distingibles.
Es una llengua ergativa. Es comporta com una llengua nominativa-acusativa per la 1 i 2 persona del present-futur (a la conjugació aka-maruu), però com una llengua ergativa-absolutiva per la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en té (s'en diu el "sufix zero"). Exemple: lugal-e e2 mu-du3 "el rei construí la casa"; lugal ba-gen "el rei anà". Mes exemples: i3-du-un (< *i3-du-en) = Hi hauria d'anar; e2 i3-du3-un (< *i3-du3-en) = Hauria de construir la casa
El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animals dels inanimats (personals [els quals comprenen deus i persones] i els inanimats). La llengua no te pronoms masculins/femenins separats. També es diu que el sumeri té dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, equatiu ("com"), terminatiu ("a, cap a, fins a") i ablatiu ("de, des de).
Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement pseudohomòfons, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el tò) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons son marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: du = "anar", du3 = anar", "e" = "fossa", "e2 = "casa" o" e3 = "sortir" .
El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i nul·la credibilitat científica. Més credulitat té la inclusió de la llengua en les hipotètiques super-famílies nostràtica o dené-sino-caucasiana.
Varietats
L'únic dialecte conegut del sumeri es l'"emesal" (𒅴𒊩 EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). L'eme-sal és diferent de la varietat estàndard, l' eme-ĝir, i era només utilitzada per dones en texts literaris, i és dominant a certs gèneres de cançons de culte. Les característiques de l'eme-sal son fonològiques (per exemple "m" es fa servir sovint en comptes de "ĝ com a me ,ĝe26, "jo"), però també té paraules diferents (ga-ša-an en comptes de nin, "senyora, sobirana").