Nata: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
La '''nata''' és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma [[emulsió|emulsionada]] en la [[llet]].
La '''nata''' és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma [[emulsió|emulsionada]] en la [[llet]].


Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet ''crua''; per això es diu que és una ''emulsió de greix en aigua''. Aquesta capa es pot apreciar deixant certa quantitat de llet, sense [[Homogeneïtzació de la llet|homogeneïtzar]] ni descremar, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Aquesta pel·lícula de greix se separa mitjançant un procés de [[centrifugat]] i s'envasa per separat per al seu ús en [[gastronomia]].
Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet ''crua''; per això es diu que és una ''emulsió de greix en aigua''. Aquesta capa es pot apreciar deixant certa quantitat de llet, sense [[Homogeneïtzació|homogeneïtzar]] ni descremar, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Aquesta pel·lícula de greix se separa mitjançant un procés de [[centrifugat]] i s'envasa per separat per al seu ús en [[gastronomia]].


No s'ha de confondre aquesta "nata fresca" amb la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produeix per aglomeració de l'[[albúmina]] de la llet desnaturalitzada per la calor. El tel que es forma a la superfície de la llet bullida, tot i tenir un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura lleugerament diferent.
No s'ha de confondre aquesta "nata fresca" amb la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produeix per aglomeració de l'[[albúmina]] de la llet desnaturalitzada per la calor. El tel que es forma a la superfície de la llet bullida, tot i tenir un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura lleugerament diferent.
Línia 9: Línia 9:
Segons la seva elaboració i d'acord amb la proporció de greix que conté, es distingeixen diverses classes de nata:
Segons la seva elaboració i d'acord amb la proporció de greix que conté, es distingeixen diverses classes de nata:


* Nates lleugeres o crema de llet. S'empren per a barrejar amb el [[cafè (beguda)|cafè]] o en la confecció de sopes i salses.
* Nates líquides o crema de llet. S'empren en alguns països per a barrejar amb el [[cafè (beguda)|cafè]] o a cremes i salses.
* Nates espesses. Poden arribar a tenir fins a un 55% de contingut greixós. S'utilitzen per a elaborar la [[nata muntada]], batent-la en fred fins a obtenir una [[mousse]]. Es fa servir, sovint ensucrada, com a guarnició en [[pastisseria]] i per a la producció de [[gelat]]s.
* Nates espesses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tenir fins a un 55% de contingut greixós. Es poden usar també pera cremes i salses, a més d'alguns dolços.
* [[Nata muntada]]. Nata, líquida o espessa, batuda enèrgicament pera incorporar-hi aire fins a que quedi d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a tal que la nata munti, aquesta ha de tenir obligatòriament almenys un 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot muntar.
* Crema chantilly. Nata muntada lleugerament ensucrada i perfumada amb [[vainilla]]. La recepta original es de François Vatel, pastisser francès del [[s.XVII]].
* Crema "chantilly". Nata muntada al gust burgès decimonònic parisí, tal i com es fa a França, és a dir, nata muntada, ensucrada i perfumada amb [[vainilla]]. La recepta original es de François Vatel, al [[s.XVII]].
* La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar [[mantega]], que consisteix bàsicament en el greix lacti aïllat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tèbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda.
* La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar [[mantega]], que consisteix bàsicament en el greix lacti aïllat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tèbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda. De vegades, cuiners inexperts poden fer mantega accidentalment quan baten durant massa temps una nata per a fer nata muntada.
* La nata batuda aromatizada i acolorida amb [[xocolata]] fosa es coneix amb el nom de "trufa". Es fa servir generalment per farcir pastissos. També és el component bàsic per a la elaboració de les [[Trufa (pastisseria)|trufes]].
* La nata batuda aromatizada i acolorida amb [[xocolata]] fosa es coneix amb el nom de "trufa". Es fa servir generalment per farcir pastissos. També és el component bàsic per a la elaboració de les [[Trufa (pastisseria)|trufes]].



Revisió del 16:36, 16 abr 2012

La nata és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet.

Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet crua; per això es diu que és una emulsió de greix en aigua. Aquesta capa es pot apreciar deixant certa quantitat de llet, sense homogeneïtzar ni descremar, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Aquesta pel·lícula de greix se separa mitjançant un procés de centrifugat i s'envasa per separat per al seu ús en gastronomia.

No s'ha de confondre aquesta "nata fresca" amb la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produeix per aglomeració de l'albúmina de la llet desnaturalitzada per la calor. El tel que es forma a la superfície de la llet bullida, tot i tenir un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura lleugerament diferent.

Diferents tipus de nata

Nata muntada servida sobre una tassa de xocolata

Segons la seva elaboració i d'acord amb la proporció de greix que conté, es distingeixen diverses classes de nata:

  • Nates líquides o crema de llet. S'empren en alguns països per a barrejar amb el cafè o a cremes i salses.
  • Nates espesses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tenir fins a un 55% de contingut greixós. Es poden usar també pera cremes i salses, a més d'alguns dolços.
  • Nata muntada. Nata, líquida o espessa, batuda enèrgicament pera incorporar-hi aire fins a que quedi d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a tal que la nata munti, aquesta ha de tenir obligatòriament almenys un 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot muntar.
  • Crema "chantilly". Nata muntada al gust burgès decimonònic parisí, tal i com es fa a França, és a dir, nata muntada, ensucrada i perfumada amb vainilla. La recepta original es de François Vatel, al s.XVII.
  • La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar mantega, que consisteix bàsicament en el greix lacti aïllat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tèbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda. De vegades, cuiners inexperts poden fer mantega accidentalment quan baten durant massa temps una nata per a fer nata muntada.
  • La nata batuda aromatizada i acolorida amb xocolata fosa es coneix amb el nom de "trufa". Es fa servir generalment per farcir pastissos. També és el component bàsic per a la elaboració de les trufes.

Vegeu també


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nata