Diferència entre revisions de la pàgina «Oplontis»

Salta a la navegació Salta a la cerca
9 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
m (Robot posa descripció a la imatge Oplontis Garden Atrium.jpg a partir del peu de foto)
|Year=1997
}}
'''Oplontis''' era una ciutat prop de [[Pompeia]] i [[Herculà]] que durant l'[[Imperi Romà]] va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del [[Vesuvi]] del [[24 d'agost]] de l'any [[79]]. Les seves restes són al mig de l'actual ciutat de [[Torre Annunziata]] ([[província de Nàpols|Nàpols]]), a la regió de la [[Campània]]. L'any [[1997]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de [[Pompeia]], [[Herculà]] i Torre Annunziata». El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als [[termes romanes|banys]] de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de [[vil·la romana|vil·les]] de la moderna ciutat de Torre Annunziata.
 
Les seves restes es troben al mig de l'actual ciutat de [[Torre Annunziata]] ([[província de Nàpols|Nàpols]]), a la regió de la [[Campània]]. L'any [[1997]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata».
 
El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als [[termes romanes|banys]] de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de [[vil·la romana|vil·les]] de la moderna ciutat de Torre Annunziata.
 
[[fitxer:TabulaPeutingeriana-ZonaPompeia.jpg|esquerra|thumb|200px|La zona del golf de [[Nàpols]] tal com apareix a la [[taula de Peutinger|Taula Peutingeriana]] (s. IV)]]
Durant molt temps, l'existència de l'antiga Oplontis havia constituït una mena de misteri. En absència de testimonis directes i concrets, els especialistes només comptaven amb algunes referències geogràfiques i cartogràfiques, entre les quals destaca la indicació continguda a la ''[[taula de Peutinger|Tabula Peutingeriana]]''. Oplontis aparexia assenyalada prop de la costa, entre Herculà i Pompeia, amb un edifici de forma quadrada flanquejat per dues torres, utilitzant un símbol que al mapa representa molts centres de la regió de la Campània.<ref>[http://historiarte.net/descubrimientos/oplontis.html Fitxa d'Oplontis a ''Historia del Arte''] {{es}}</ref>
 
Es tracta probablement d'un [[suburbi]] semiurbà de Pompeia amb habitatges de segona residència per a l'''otium'',<ref>Oci, descans</ref>, o bé de cases confiscades als [[samnites]] pel sistema de la ''deductio''<ref>Confiscació</ref> després de la [[guerra social]] que va tenir lloc l'any [[90 aC]] i ocupades per colons romans.<ref name=cataleg>''Oplontis: Piccola guida con itinerario scolastico''. Pompeia: Soprintendenza archeologica di Pompei, 2002.</ref>
 
A mitjan [[segle XVIII]] va començar l'excavació de Pompeia seguint criteris poc respectuosos. Un segle més tard, el [[1839]]-[[1840]] va començar l'exploració a la zona d'Oplontis i, en descobrir-hi les primeres restes, es van poder confirmar les referències que se'n tenien.
Aquestes restes eren d'unes [[termes romanes|termes]] que foren anomenades «Termes Nunziante». Es va poder comprovar que aquesta mateixa àrea ja havia estat explorada a l'època de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], si bé amb un caràcter més espoliador que no recuperador. Però no va ser fins a la [[dècada del 1960]] que es varen fer les excavacions i el descobriment de la [[Vil·la Popea]].
 
Els resultats d'investigacions més recents permeten vincular Oplontis alsa la família dels [[Calpurni Pisó|Calpurnis Pisons]], prestigiosa família aliada de [[Pompeu Magne]]. <ref>Agnès Rouveret i altres: ''La peinture romaine: De l'époque héllénistique à l'antiquité tardive''. Arle: Actes Sud, 2006, pàg. 98.</ref>
 
==Les restesRestes ==
[[Fitxer:Vesuvius 79 AD eruption Latina.svg|250px|left|thumb|Oplontis i altres ciutats afectades per l'erupció del Vesuvi. El núvol negre representa la distribució general de les cendres. Es mostra la línia de costa moderna.]]
A diferència de Pompeia i Herculà, les restes excavades a Oplontis no conformen una trama urbana, sinó que es tracta d'un conjunt de restes inconnexes, separades les unes de les altres. Un gran nombre dels objectes arqueològics provinents d'Oplontis es conserven al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]].
[[fitxer:TabulaPeutingeriana-ZonaPompeia.jpg|esquerra|thumb|200px|La zona del [[golf de [[Nàpols]] tal com apareix a la [[taula de Peutinger|Taula Peutingeriana]] (s. IV)]]
A diferència de [[Pompeia]] i [[Herculà]], les restes excavades a Oplontis no conformen una trama urbana, sinó que es tracta d'un conjunt de restes inconnexes, separades les unes de les altres. Un gran nombre dels objectes arqueològics provinents d'Oplontis es conserven al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]].
 
Una de les primeres troballes varen ser les termes del cònsol [[Gens Licínia|Marc Licini Cras Frugi]], les ruïnes de la qual són encara visibles des de la carretera de la costa dins de les actuals ''Terme Vesuviane'' fundades pel general [[Vito Nunziante]] el [[1831]] en el lloc on havien estat els antics banys termals.
===Vil·la Popea===
{{AP|Vil·la Popea}}
La '''Vil·la Popea''', una luxosa mansió descoberta a l'època borbònica, no fou excavada fins a mitjan [[segle XX]] i és oberta al públic. Tot i que l'excavació ha estat parcial, ja que es troba enmig d'una zona urbana molt poblada, mostra una gran quantitat de [[pintura pompeiana|pintures]] del [[Pintura_pompeianaEstils pompeians#Segon_estil |segon estil]] i [[mosaic]]s de molta qualitat; es tracta de les obres més ben conservades de la seva època, ja que molts dels sostres varen resistir els efectes de l'erupció. A partir de la inscripció d'una [[àmfora]] trobada a la vil·la, s'ha atribuït la propietat a [[Popea Sabina]], la segona esposa de l'emperador [[Neró]].
 
===Vil·la de Luci Crassi Terci===
La vil·la de Luci Crassi Terci (o ''Lucius Crassius Tertius'') es remunta al [[segle II aC]] i deu el seu nom a un [[segell]] de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el [[1974]] a 250 metres a l'est de la [[Vil·la Popea]], durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli.<ref name="Luci Crassi"> {{citar web | url = http://www.pompeiisites.org/Sezione.jsp?titolo=La%20Villa%20B&idSezione=644&idSezioneRif=285 | títol = Descripció de la Vil·la de Luci Crassi Terci | data = 29.10.2009}} </ref>
La vil·la està construïda al voltant del [[peristil]], consistent en un pòrtic amb dues fileres de [[dòric|columnes dòriques]] d'argila grisa. Entorn del peristil s'obren habitacions utilitzades com a magatzem; a l'interior s'hi varen trobar mobles, cabells, ceràmica, palla carbonitzada i una gran quantitat de [[magrana|magranes]] utilitzades per al tractament del cuir.<ref name="Luci Crassi"/> A més, també s'hi va trobar un forn de pedra amb una olla amb resina de pi, utilitzada per al manteniment de les [[àmfora|àmfores]], de les quals se'n van trobar unes 400 a la casa en el moment de l'excavació, molt probablement utilitzades per al treball dels productes agrícoles i el transport de [[vi]]. Hi ha una altra habitació amb sostre de volta a l'interior de la qual es van trobar les restes de 54 persones i una gran quantitat de joies i monedes d'or i plata.
 
La planta alta de la vil·la era la zona residencial de la ''[[casa romana|domus]]'': les habitacions estan decorades amb frescos del [[Pintura_pompeiana#Quart_estil|quart]] i el [[Pintura_pompeiana#Segon_estil|segon estils pompeians]], que es remunten a l'[[República Romana|era republicana]]. Al pis superior també es va trobar una caixa de fusta que contenia or i joies de plata, 170 monedes, ungüentaris, tauletes fetes d'os i altres joies.<ref name="Luci Crassi"/> Entre les joies hi havia arracades del tipus d'agulla amb una bola, cistelles amb [[quars]] incrustat o penjolls amb perles, collarets llargs amb palletes d'[[or]] i [[maragda|maragdes]], [[polsera |polseres]] de tipus tubular decorades amb pedres precioses i maragdes i un [[anell (joia) |anell]] amb pedres llises i tallades amb figures d'animals o deïtats.
 
Al nord de la vil·la hi ha alguns edificis de dos pisos. Probablement es tracta de construccions independents de la vil·la, amb accés directe al carrer. És molt probable que foren utilitzats com a tallers, amb l'allotjament dalt.<ref name = "Luci Crassi"/>
===Vil·la de Gai Sícul===
Es tracta d'una vil·la imponent descoberta durant l'excavació de la rasa per a la construcció del ferrocarril que va de [[Portici]] a [[Torre Annunziata]]. Va ser tornada a enterrar i partida en dos per la construcció del ferrocarril; les troballes es van traslladar al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]]. En destaca un fresc que representa el mite de [[Narcís (mitologia)|Narcís]] i [[Eco (mitologia)|Eco]], amb el [[Parnàs]] de fons.
 
[[Fitxer:Vesuvius 79 AD eruption Latina.svg|250px|left|thumb|Oplontis i altres ciutats afectades per l'erupció del Vesuvi. El núvol negre representa la distribució general de les cendres. Es mostra la línia de costa moderna.]]
 
==Referències==
{{Amaga Ref}}
<references />
 
==Vegeu també==
*[[Pompeia]]
*[[Herculà]]
*[[Estàbia]]
 
230.965

modificacions

Menú de navegació