Moll de roca

Moll de roca

Mullus surmuletus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198674
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Mullidae
Gènere	Mullus
Espècie	Mullus surmuletus Linnaeus, 1758

El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca (Mullus surmuletus) és un peix de la família Mullidae que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.

Morfologia

• Talla: màxima de 40 cm, comuna entre 10 i 25 cm.
• Cos allargat i una mica comprimit.
• Escates grans i molt caduques.
• Línia lateral, ben visible, amb 33-37 escates.
• Perfil cefàlic suau; mentó amb dos barbillons llargs, mòbils i articulats en la seua base.
• Ulls elevats, situats gairebé en el perfil cefàlic.
• Boca petita i protràctil; dents sobre el vòmer i els palatins, però absents del maxil·lar superior (adults) i presents als que són més petits de 10 cm.
• Opercle sense espines.
• Dues aletes dorsals curtes i ben separades; la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous.
• L'anal, curta, oposada a la segona dorsal, amb espines i radis tous.
• Les pectorals, quasi tant llargues com la distància que separa la seua base de l'extrem posterior del maxil·lar.
• Ventrals toràciques i, lleugerament, més curtes que les pectorals.
• Caudal escotada.
• Coloració general vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals.
• Primera dorsal amb bandes grogues i marronoses.
• Escates orlades de color marró.

Comportament

Espècie bentònica i gregària (forma petits grups), viu sobre fons de sorra, roca i graves de la plataforma continental, dels 0,5 fins als 400 m.

Alimentació

S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis.

Reproducció

Sexualment madurs als 14 cm (un any). La reproducció té lloc d'abril a juliol.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental, des de la Mar del Nord (on és rara) fins al Senegal.

Pesca

Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.

La seua talla mínima legal de captura és d'onze cm.

Referències

• Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 82.
• Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
• Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
• Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
• Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaços externs

• Biologia i hàbitat d'aquest peix. (català)
• Dades biològiques sobre el moll roquer. (català)
• Descripció del moll de roca. (castellà)
• Informació sobre aquesta espècie. (castellà)
• Morfologia i alimentació del roger de roca. (castellà)
• Distribució geogràfica del moll borratxo. (anglès)
• Valor nutricional del moll de roca. (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moll de roca