Pandatària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Pandatària''' (llatí ''Pandataria'') |
'''Pandatària''' (llatí ''Pandataria'') fou una petita illa de la [[mar Tirrena]] al golf de [[Gaeta]], enfront de la desembocadura del ''[[Vulturnus]]''. Era d'origen volcànic i estava a mig camí entre l'illa de [[Pòntia]] ([[Ponza]]) i la d' ''[[Aenaria]]'' ([[Ischia]]). Fou utilitzada com a lloc de confinament de presoners politics entre els quals la mes famoses foren segurament Júlia, la filla d'[[August]], Agripina Major la viuda de [[Germànic Cèsar|Germànic]], i Clàudia Octàvia, la primera dona de [[Neró]] (les dues darreres van morir a l'illa). |
||
El seu nom modern es [[Ventotene]]. |
El seu nom modern es [[Ventotene]]. |
||
Revisió del 13:26, 29 abr 2012
Pandatària (llatí Pandataria) fou una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta, enfront de la desembocadura del Vulturnus. Era d'origen volcànic i estava a mig camí entre l'illa de Pòntia (Ponza) i la d' Aenaria (Ischia). Fou utilitzada com a lloc de confinament de presoners politics entre els quals la mes famoses foren segurament Júlia, la filla d'August, Agripina Major la viuda de Germànic, i Clàudia Octàvia, la primera dona de Neró (les dues darreres van morir a l'illa).
El seu nom modern es Ventotene.
Al costat la petita illa de Santo Stefano (antiga Partenope i després Palmosa) deshabitada.