Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Robot treu un salt de línia al final d'una llista. Error 54 de VP:CHVP |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
* {{Ref-llibre |cognom=Bas Macià|nom=Damià |enllaçautor= |capítol= |títol=Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana |url= |editorial=L'autor |lloc=Vilassar de Mar |data=1997 |isbn= }} |
* {{Ref-llibre |cognom=Bas Macià|nom=Damià |enllaçautor= |capítol= |títol=Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana |url= |editorial=L'autor |lloc=Vilassar de Mar |data=1997 |isbn= }} |
||
* {{Citar publicació |cognom=Planas |nom=Xevi |article=Pere Ribot, l'abat del Montseny |url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87263 |publicació=Revista de Girona |exemplar=Núm. 151|data=1992}} |
* {{Citar publicació |cognom=Planas |nom=Xevi |article=Pere Ribot, l'abat del Montseny |url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87263 |publicació=Revista de Girona |exemplar=Núm. 151|data=1992}} |
||
* {{Citar publicació |cognom=Goñi|nom=Jordi |article=Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer |url=http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25969 |publicació=Quaderns de la Selva |exemplar=Núm. 7|data=1994}} |
* {{Citar publicació |cognom=Goñi|nom=Jordi |article=Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer |url=http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25969 |publicació=Quaderns de la Selva |exemplar=Núm. 7|data=1994}} |
||
Revisió del 22:32, 2 maig 2012
Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i religiós català.
Biografia
Va néixer a Vilassar de Mar el 21 de febrer de 1908, el primer de cinc germans. Els primers estudis els feu a l'Escola del Comú de Nois del carrer Sant Joan de Vilassar de Mar. Als 13 anys ingressà d'intern al Seminari de Barcelona on cursà humanitats, filosofia i teologia. Complí el servei militar a Mataró.
El 1933 fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de Cabrera de Mar i posteriorment anà a Capellades. La Guerra Civil l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat al seu Vilassar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista , primer a Sant Sebastià i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a Sant Adrià de Besòs.
L'any 1941 fou nomenat rector de Sant Martí de Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influït per la Bíblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Català Roca, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Joan-Baptista Rebull i Lluís, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà o Frederic Mompou.
El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1986 el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona i el premi El Montseny. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a Vilassar de Mar i un monument a la Plaça de l'Església.
Obres
- La Font del Desmai (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926)[1]
- Laetare (1935)
- Cento martiri (1937) En col·laboració amb J. Costa i Deu i Octavi Saltor.
- L'ombra dels tres (1945)
- Llengua de foc (1950) Primer premi de poesia Osa Menor.
- El pont de l'àguila (1951)
- Epifania (1952)
- Si el gra no mor... (1959)
- La pedra en la veu (1971) Premi Josep Carner.
- Llevat d'amor(1975)
- Cadolles de muntanya (1978)
- El crit del desert (1981)
- La Seu Adorant (1983)
- Nadal al Montseny (1985)
- El petit gran do (1987)
- A mitja veu (1988)
- Gresol Interior (1991)
- Intimitat (1992)
- La llum del corriol (1997)
Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 25
Enllaços externs
- «Pere Ribot i Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa de Pere Ribot a "Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes"
- Ribot i Sunyer, Pere - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans
Bibliografia
- Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.
- Planas, Xevi «Pere Ribot, l'abat del Montseny». Revista de Girona, Núm. 151, 1992.
- Goñi, Jordi «Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer». Quaderns de la Selva, Núm. 7, 1994.
- Víctor Gay, J. «Sacerdot i poeta, poeta i sacerdot». Revista de Girona, Núm. 184, 1997.
- Ribot, Pere «La geografia espiritual i sentimental de Girona». Revista de Girona, Núm. 128, 1988.
.svg)