Subgrup de la serpentina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m r2.7.2+) (Robot afegeix: vi:Serpentin
amplio i trec la menció a esborrany
Línia 14: Línia 14:
La '''serpentina''' és un [[mineral]] de la classe dels [[silicat]]s que rep el seu nom del [[llatí]] ''serpens'' ([[serp]]).
La '''serpentina''' és un [[mineral]] de la classe dels [[silicat]]s que rep el seu nom del [[llatí]] ''serpens'' ([[serp]]).


El '''grup serpentina''' descriu un grup de roques comunes que formen minerals [[fil·losilicat]]s [[Hidroxil|hidrosos]] amb [[magnesi]]i [[ferro]] ; poden enir petites quantitats d'altres elements incloent [[crom]], [[manganès]], [[cobalt]] i [[níquel]]. En [[mineralogia]] i [[gemologia]], la serpentina es pot referir a qualsevol de les 20 varietats que pertanyenal grup de la serpentina. Hi ha tres minerals de la serpentina: [[antigorita]], [[crisotila]] i [[lizardita]].
{{esborrany de mineral}}

Molt tipus de serpentina s'han usat en joieria, de vegades sota el nom de ''jade fals'' o ''jade Teton''.<ref>[http://www.nps.gov/history/history/online_books/grte/grte_geology/sec5.htm National Park Service]</ref><ref name="HUN">Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242</ref>

El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí ''serpentinus'', que significa "serp de roca," segons Best (2003). S'originen en alteracions metamòrfiques de la [[peridotita]] i [[piroxè]]. Les serpentines també poden pseumorficament substituir altres silicats de magnesi. El [[sòl de serpetina]] normalment conté molta argila i són tòxics per a moltes plantes pel seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. La flora d'aquests sòl és particular.

La roca composta principalment per els minerals del grup de la serpentina s'anomena [[serpentinita]].

==Usos==
Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aillants tèrmics i elèctrics. L'[[asbest]] de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut.
==Emblema de l'estat de Califòrnia==
L'any 1965 [[Califòrnia]] designà oficialment aquest mineral com ''La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic'' ( “the official State Rock and lithologic emblem.”)<ref>California Government Code § 425.2; ''see'' http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8</ref>

==Referències==
{{commons category|Serpentine}}
{{reflist}}
* [http://www.cst.cmich.edu/users/dietr1rv/serpentine.htm R. V. Dietrich – Gemrocks]
* [http://mineral.galleries.com/minerals/silicate/serpenti/serpenti.htm Mineral description from Mineral galleries]
* Best, Myron G. (2003), ''Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition''. Blackwell Publishing. ISBN 1-40510-588-7
* Kruckeberg, Arthur R. (2002) ''Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants.'' Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
* Evans, Bernard W. (2004), ''The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable.'' In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
* Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp.&nbsp;73. London: BBC




[[Categoria:Minerals de magnesi]]
[[Categoria:Minerals de magnesi]]

Revisió del 21:50, 8 maig 2012

Infotaula de mineralSerpentina

Modifica el valor a Wikidata
Epònimserps Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMineral
Propietats
Sistema cristal·lísistema monoclínic Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, groc, marró, negre i vermellós
Fracturaconcoide
Duresa3 a 4
Color de la ratllablanca, gris
Densitat2,5 a 2,6
SímbolSrp Modifica el valor a Wikidata

La serpentina és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del llatí serpens (serp).

El grup serpentina descriu un grup de roques comunes que formen minerals fil·losilicats hidrosos amb magnesii ferro ; poden enir petites quantitats d'altres elements incloent crom, manganès, cobalt i níquel. En mineralogia i gemologia, la serpentina es pot referir a qualsevol de les 20 varietats que pertanyenal grup de la serpentina. Hi ha tres minerals de la serpentina: antigorita, crisotila i lizardita.

Molt tipus de serpentina s'han usat en joieria, de vegades sota el nom de jade fals o jade Teton.[1][2]

El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí serpentinus, que significa "serp de roca," segons Best (2003). S'originen en alteracions metamòrfiques de la peridotita i piroxè. Les serpentines també poden pseumorficament substituir altres silicats de magnesi. El sòl de serpetina normalment conté molta argila i són tòxics per a moltes plantes pel seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. La flora d'aquests sòl és particular.

La roca composta principalment per els minerals del grup de la serpentina s'anomena serpentinita.

Usos

Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aillants tèrmics i elèctrics. L'asbest de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut.

Emblema de l'estat de Califòrnia

L'any 1965 Califòrnia designà oficialment aquest mineral com La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic ( “the official State Rock and lithologic emblem.”)[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subgrup de la serpentina
  1. ↑ National Park Service
  2. ↑ Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242
  3. ↑ California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8
  • R. V. Dietrich – Gemrocks
  • Mineral description from Mineral galleries
  • Best, Myron G. (2003), Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition. Blackwell Publishing. ISBN 1-40510-588-7
  • Kruckeberg, Arthur R. (2002) Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
  • Evans, Bernard W. (2004), The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable. In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
  • Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp. 73. London: BBC
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Subgrup_de_la_serpentina&oldid=9516374»