Segòbriga: diferència entre les revisions
m Asfarer ha desplaçat la pàgina Segobriga (celtibers) a Segòbriga |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''parc arqueològic de Segòbriga''' és un important jaciment romà situat al voltant del turó anomenat Cabeza de Griego a la localitat de [[Saelices]] ([[Conca]], [[Espanya]]). |
El '''parc arqueològic de Segòbriga''' és un important jaciment romà situat al voltant del turó anomenat Cabeza de Griego a la localitat de [[Saelices]] ([[Conca]], [[Espanya]]). |
||
== Toponímia == |
|||
El nom de Segòbriga deriva de dos termes d'origen [[celtibèric]], llengua de la branca celta indoeuropea. El topònim prové del terme '''Sego-''', que significa victòria (prefix també present en el nom d'altres ciutats com [[Segòvia]], [[Sogorb]], Segeda i [[Sigüenza|Segòntia]]), i del sufix -briga, que significa ciutat, fortalesa. Per això la seva traducció literal és ''ciutat de la victòria'' o ''ciutat victoriosa''. El terme '''-briga''' és molt comú en els topònims de la regió celtíbera o d'expansió de les [[llengües celtes]] a la península ibèrica. |
|||
== Història == |
|||
L'any [[1888]] es trobà un sepulcre col·lectiu ([[mil·lenni II aC]]) de l'[[Edat del bronze]] (assentament [[celtibers|celtiber]]) a la Cova de Segòbriga, excavada en pedra caliça i que es troba prop del turó de Cabeza de Griego. Aquesta troballa fou publicada el [[1893]]. Al lloc varen aparèixer-hi tant restes humanes com atuells quotidians. |
|||
Cal suposar que inicialment fou un [[castro|castre]] celtiber que dominava la vall al nord de la ciutat, que queda defensat pel riu [[Cigüela]], que faria de fossat. No n'han aparegut les restes, però un fragment de ceràmica àtica del [[segle V aC]] dóna testimoniatge de llur ocupació des d'una data força antiga. |
|||
Les primeres notícies que es tenen de Segòbriga són del geògraf [[Antiga Grècia|grec]] [[Estrabó]], que en fa una referència molt breu i poc precisa. Només indica que a la regió celtibèrica, al voltant de [[Bílbilis]] i Segòbriga, varen combatre Metel i [[Quint Sertori|Sertori]]. Per tant, emmarca geogràficament la ciutat de Segòbriga, al bell mig de Celtibèria. Cal destacar que aquesta antiga zona [[Òlcades|òlcade]] fou arrasada durant la [[Guerra de Sertori]] i substituïda per la Segòbriga romana. |
|||
En el [[segle I]] [[Sext Juli Frontí]], en la seva obra anomenada ''Strategemata'', menciona en dues ocasions Segòbriga. Hi descriu l'atac realitzat pel [[Lusitània|lusità]] [[Viriat]] contra Segòbriga (146 aC) a causa de la seva aliança amb [[Antiga Roma|Roma]] durant la [[conquesta romana d'Hispània|conquesta d'Hispània]]. En una d'aquestes mencions hi diu: |
|||
{{cita|Viriat disposant les seves tropes en una trampa, va enviar uns pocs a robar el bestiar dels habitants de Segòbriga, quan varen haver sortit en gran nombre per castigar-los, van començar a córrer els altres, fent veure que corrien...}} |
|||
[[Fitxer:Teatro romano Segobriga.jpg|thumb|275px|Teatre romà de Segòbriga, on encara es fan representacions teatrals clàssiques.]] |
|||
[[Categoria:Ciutats d'Hispània]] |
[[Categoria:Ciutats d'Hispània]] |
||
Revisió del 14:22, 10 maig 2012
El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment romà situat al voltant del turó anomenat Cabeza de Griego a la localitat de Saelices (Conca, Espanya).
Toponímia
El nom de Segòbriga deriva de dos termes d'origen celtibèric, llengua de la branca celta indoeuropea. El topònim prové del terme Sego-, que significa victòria (prefix també present en el nom d'altres ciutats com Segòvia, Sogorb, Segeda i Segòntia), i del sufix -briga, que significa ciutat, fortalesa. Per això la seva traducció literal és ciutat de la victòria o ciutat victoriosa. El terme -briga és molt comú en els topònims de la regió celtíbera o d'expansió de les llengües celtes a la península ibèrica.
Història
L'any 1888 es trobà un sepulcre col·lectiu (mil·lenni II aC) de l'Edat del bronze (assentament celtiber) a la Cova de Segòbriga, excavada en pedra caliça i que es troba prop del turó de Cabeza de Griego. Aquesta troballa fou publicada el 1893. Al lloc varen aparèixer-hi tant restes humanes com atuells quotidians.
Cal suposar que inicialment fou un castre celtiber que dominava la vall al nord de la ciutat, que queda defensat pel riu Cigüela, que faria de fossat. No n'han aparegut les restes, però un fragment de ceràmica àtica del segle V aC dóna testimoniatge de llur ocupació des d'una data força antiga.
Les primeres notícies que es tenen de Segòbriga són del geògraf grec Estrabó, que en fa una referència molt breu i poc precisa. Només indica que a la regió celtibèrica, al voltant de Bílbilis i Segòbriga, varen combatre Metel i Sertori. Per tant, emmarca geogràficament la ciutat de Segòbriga, al bell mig de Celtibèria. Cal destacar que aquesta antiga zona òlcade fou arrasada durant la Guerra de Sertori i substituïda per la Segòbriga romana.
En el segle I Sext Juli Frontí, en la seva obra anomenada Strategemata, menciona en dues ocasions Segòbriga. Hi descriu l'atac realitzat pel lusità Viriat contra Segòbriga (146 aC) a causa de la seva aliança amb Roma durant la conquesta d'Hispània. En una d'aquestes mencions hi diu:
| « | Viriat disposant les seves tropes en una trampa, va enviar uns pocs a robar el bestiar dels habitants de Segòbriga, quan varen haver sortit en gran nombre per castigar-los, van començar a córrer els altres, fent veure que corrien... | » |
