Diferència entre revisions de la pàgina «Lahej»

Salta a la navegació Salta a la cerca
1.759 bytes afegits ,  fa 8 anys
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
==Història==
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins el 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins el 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins el [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].
 
== Dinastia dels Abdali ==
Els abdalites són els habitants del Iemen que viuen a l'entorn de Lahej. És un nom col·lectiu però no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del [[1732]] quan el xeic Fadl ben Alí ben Salah ben Sallam ben Alí al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia a l'imam [[zaidita]] del Iemen. Va fundar la
'''dinastia dels Abdali''' i el seu nom es va estendre als habitants de la zona que pertanyien a diverses trribus. Segons el [[rasúlida]] Al-Ashraf a la ''Turfan al-ashab'', els abadil (abdali) eren un clan descendent de Khawlan ben Amr ben Alhaf ben Qudaa. Foren part de la confederació dels yafii i la família Al-Sallam tenia representació a Khanfar (en territori dels yafii) i a Mukha ([[Mokha]]); llavors el país de Lahej estava poblat majoritàriament pels asabih descendents d'Asbab ben Amr, que era un descendent a la seva vegada d'Himiar al-Asghar; la resta pertanyia a tribus del grup qahtànida com els adjalim, els djahafil, els yafii, elks akarib ([[akrabi]]), els hawashib ([[hawshabi]]) i els [[amiri]], de les quals les tres darreres es van independitzar i els demés van formar els abadil (abdali). La capital fou Al-Hawta i la residència del soldà fou Lahej.
 
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes de independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]]. La dinastia fou deposada el [[1967]] i el soldà Fadl VI va fugir del país.
 
== Sultanat de Lahej ==
112.529

modificacions

Menú de navegació