Estat (política): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:48, 27 maig 2012

Un estat és una unitat política que pot presentar diferents característiques, una de les característiques que poden tenir els estats és la de ser sobirans en termes del Dret Internacional^[1] (vegeu estat), però també pot haver altres tipologies amb diversos graus de dependència respecte d'una entitat política superior, com per exemple seria el cas dels estats federats que constitueixen un estat federal.

Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:

un país és una àrea geogràfica.
una nació és un grup humà.
un estat és una estructura política.

Molts dels estats del món es consideren estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'Estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres estats, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions (com Bèlgica i Suïssa), o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist del tot (per exemple, el Regne Unit). El terme país també s'utilitza en molts casos per a referir-se a entitats territorials, nacionalitàries o no, que no constitueixen estats independents (per exemple, Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit. Els estats federals (com ara com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica i els Estats Units de Mèxic) estan formats per unitats administratives més menudes anomenades estats federats, o, en el cas d'Alemanya, Länder.

Els emblemes bàsics dels estats són la bandera, l'escut i l'himne estatals, generalment qualificats com a "nacionals", dins la lògica de l'Estat-nació.

Definició

No hi ha un consens acadèmic sobre la definició més apropiada d'estat. El terme es refereix a un conjunt de diferents teories sobre una certa gamma de fenòmens polítics, aquestes teories no només es troben relacionades entre elles sinó que sovint se superposen. L'acte de definir aquest terme pot ser vist com a part d'un conflicte ideològic, perquè definicions diferents porten a diferents teories sobre la funció de l'estat, i, per tant, serveixen per a validar diferents estratègies polítiques.

Tipus d'estats

Els estats poden ser classificats com a sobirans si no són dependents ni són sota cap altre poder o estat. D'altra banda hi ha estats que són sota una sobirania o depenen d'una hegemonia externa, és a dir, la sobirania última resideix en un altre estat. Molts estats són estats federats que participen en una unió federal. L'estat federat és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una federació. Aquests estats es diferencien dels estats sobirans en que han transferit una part dels seus poders sobirans a un govern federal.

El dret internacional permet classificar dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

Estats sobirans: són els estats amb plena capacitat d'obrar, és a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com a estat sobirà i independent. En aquest cas es troben gairebé tots els estats del món, i la gran majoria són membres de l'ONU.
Estats amb limitacions de soberania: són estats que tenen limitacions en la seva capacitat d'obrar per diferents motius. Dins d'aquesta tipologia podem trobar:
- Estats neutrals: són aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat pot ser una neutralitat absoluta per disposició constitucional, com en el cas de Suïssa i també el de Suècia entre 1807 i 1993 quan va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals. Però també hi ha estats neutralitzats, es tracta d'una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposició constitucional imposada o per sanció internacional, va ser el cas d'Àustria, que en 1956, després de la retirada de les forces ocupants de França, Regne Unit, Estats Units i la URSS, hi van redactar una constitució on es va disposar que Àustria havia de ser neutral respecte a les quatre potències signants.
- Estats sobirans que renuncien a exercir les seves competències internacionals i són dependents en matèries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, bé circumdant, bé amb els quals mantinga bones relacions. És el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a Itàlia; de Liechtenstein, que les cedeix a Suïssa, o Mònaco a França.

Referències

↑ Shaw, Malcolm Nathan. International law. Cambridge University Press, 2003, p. 178. «Article 1 of the Montevideo Convention on Rights and Duties of States, 1933 lays down the most widely accepted formulation of the criteria of statehood in international law. It note that the state as an international person should possess the following qualifications: (a) a permanent population; (b) a defined territory; (c) government; and (d) capacity to enter into relations with other states. (L'article 1 de la Convenció de Montevideo de drets i deures dels estats de 1933 estableix la formulació més àmpliament acceptada dels criteris de la condició d'estat en el dret internacional. Indica que un estat com un subjecte jurídic internacional ha de reunir els requisits següents: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) capacitat d'establir relacions amb d'altres estats.)»

Vegeu també

Plantilla:Link GA

[1] Shaw, Malcolm Nathan. International law. Cambridge University Press, 2003, p. 178. «Article 1 of the Montevideo Convention on Rights and Duties of States, 1933 lays down the most widely accepted formulation of the criteria of statehood in international law. It note that the state as an international person should possess the following qualifications: (a) a permanent population; (b) a defined territory; (c) government; and (d) capacity to enter into relations with other states. (L'article 1 de la Convenció de Montevideo de drets i deures dels estats de 1933 estableix la formulació més àmpliament acceptada dels criteris de la condició d'estat en el dret internacional. Indica que un estat com un subjecte jurídic internacional ha de reunir els requisits següents: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) capacitat d'establir relacions amb d'altres estats.)»

[1]

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 == Definició ==
 No hi ha un [[Decisió per consens|consens]] acadèmic sobre la definició més apropiada d'estat. El terme es refereix a un conjunt de diferents [[Filosofia política|teories]] sobre una certa gamma de fenòmens polítics, aquestes teories no només es troben relacionades entre elles sinó que sovint se superposen. L'acte de definir aquest terme pot ser vist com a part d'un conflicte ideològic, perquè definicions diferents porten a diferents teories sobre la funció de l'estat, i, per tant, serveixen per a validar diferents estratègies polítiques.
+=== Tipus d'estats ===
 Els estats poden ser classificats com a ''[[Estat|sobirans]]'' si no són dependents ni són sota cap altre poder o estat. D'altra banda hi ha estats que són sota una sobirania o depenen d'una [[hegemonia]] externa, és a dir, la sobirania última resideix en un altre estat. Molts estats són [[Estat federat|estats federats]] que participen en una unió federal. L'estat federat és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una [[federació]]. Aquests estats es diferencien dels estats sobirans en que han transferit una part dels seus poders sobirans a un govern federal.
+El [[dret internacional]] permet classificar dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:
+* '''Estats sobirans''': són els estats amb plena capacitat d'obrar, és a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com a estat sobirà i independent. En aquest cas es troben gairebé tots els estats del món, i la gran majoria són membres de l'[[ONU]].
+*'''Estats amb limitacions de soberania''': són estats que tenen limitacions en la seva capacitat d'obrar per diferents motius. Dins d'aquesta tipologia podem trobar:
+** [[Estat neutral|Estats neutrals]]: són aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat pot ser una neutralitat absoluta per disposició constitucional, com en el cas de [[Suïssa]] i també el de [[Suècia]] entre [[1807]] i [[1993]] quan va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals. Però també hi ha [[Estat neutralitzat|estats neutralitzats]], es tracta d'una neutralitat imposada per un [[tractat internacional]], una [[disposició constitucional]] imposada o per [[sanció internacional]], va ser el cas d'[[Àustria]], que en [[1956]], després de la retirada de les forces ocupants de [[França]], [[Regne Unit]], [[Estats Units]] i la [[URSS]], hi van redactar una [[constitució]] on es va disposar que Àustria havia de ser neutral respecte a les quatre potències signants.
+** Estats sobirans que renuncien a exercir les seves competències internacionals i són dependents en matèries de [[relacions internacionals]]. Sol ser el cas de [[microestat]]s que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, bé circumdant, bé amb els quals mantinga bones relacions. És el cas de [[San Marino]], que encomana les relacions internacionals a [[Itàlia]]; de [[Liechtenstein]], que les cedeix a [[Suïssa]], o [[Mònaco]] a [[França]].
 == Referències ==