Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política.

Un estat és una unitat política que pot presentar diferents característiques, una de les característiques que poden tenir els estats és la de ser sobirans en termes del Dret Internacional (vegeu estat), però també pot haver altres tipologies amb diversos graus de dependència respecte d'una entitat política superior, com per exemple seria el cas dels estats federats que constitueixen un estat federal.

Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:

• un país és una àrea geogràfica.
• una nació és un grup humà.
• un estat és una estructura política.

Molts dels estats del món es consideren estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'Estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres estats, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions (com Bèlgica i Suïssa), o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist del tot (per exemple, el Regne Unit). El terme país també s'utilitza en molts casos per a referir-se a entitats territorials, nacionalitàries o no, que no constitueixen estats independents (per exemple, Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit. Els estats federals (com ara com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica i els Estats Units de Mèxic) estan formats per unitats administratives més menudes anomenades estats federats, o, en el cas d'Alemanya, Länder.

Els emblemes bàsics dels estats són la bandera, l'escut i l'himne estatals, generalment qualificats com a "nacionals", dins la lògica de l'Estat-nació.

Definició

No hi ha un consens acadèmic sobre la definició més apropiada d'estat. El terme es refereix a un conjunt de diferents teories sobre una certa gamma de fenòmens polítics, aquestes teories no només es troben relacionades entre elles sinó que sovint se superposen. L'acte de definir aquest terme pot ser vist com a part d'un conflicte ideològic, perquè definicions diferents porten a diferents teories sobre la funció de l'estat, i, per tant, serveixen per a validar diferents estratègies polítiques.

Tipus d'estats

Els estats poden ser classificats com a sobirans si no són dependents ni són sota cap altre poder o estat. D'altra banda hi ha estats que són sota una sobirania o depenen d'una hegemonia externa, és a dir, la sobirania última resideix en un altre estat. Molts estats són estats federats que participen en una unió federal. L'estat federat és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una federació. Aquests estats es diferencien dels estats sobirans en que han transferit una part dels seus poders sobirans a un govern federal.

El dret internacional permet classificar dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

• Estats sobirans: són els estats amb plena capacitat d'obrar, és a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com a estat sobirà i independent. En aquest cas es troben gairebé tots els estats del món, i la gran majoria són membres de l'ONU.
• Estats amb limitacions de sobirania: són estats que tenen limitacions en la seva capacitat d'obrar per diferents motius. Dins d'aquesta tipologia podem trobar:
  • Estats neutrals: són aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat pot ser una neutralitat absoluta per disposició constitucional, com en el cas de Suïssa i també el de Suècia entre 1807 i 1993 quan va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals. Però també hi ha estats neutralitzats, es tracta d'una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposició constitucional imposada o per sanció internacional, va ser el cas d'Àustria, que en 1956, després de la retirada de les forces ocupants de França, Regne Unit, Estats Units i la Unió Soviètica, van redactar una constitució on es va disposar que Àustria havia de ser neutral respecte a les quatre potències signants.
  • Estats sobirans que renuncien a exercir les seves competències internacionals i són dependents en matèries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, bé circumdant, bé amb els quals mantingui bones relacions. És el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a Itàlia; el de Liechtenstein, que les cedeix a Suïssa, o el de Mònaco a França.
• Estats lliures associats: es tracta d'un estat independent però en el qual un altre estat assumeix una part de les seves competències exteriors i d'altres matèries com la defensa, l'economia o la representació diplomàtica i consular. És el cas de Puerto Rico respecte als Estats Units.
• Estats fideïcomissaris: són una espècie d'estat tutelat d'una forma semblant al que foren els mandats i els protectorats de la Societat de Nacions que protegia o assumia la tutela d'un estat com a mesura cautelar o transitòria en temps de crisi. L'estat fideïcomissari és un territori sobre el que s'estableix un fideïcomís o tutela encarregant l'administració a un estat fiduciari sota la supervisió del Consell Fideïcomitent de les Nacions Unides. Va ser el cas dels Estats Federats de Micronèsia, tutelats pels Estats Units fins el 1986 o el de Papua Nova Guinea que va ser administrada per Austràlia fins l'any 1975.
• Estats sobirans no reconeguts internacionalment: són estats sobirans i independents però que, en no ser reconeguts per cap altre estat, tenen molt limitada la seva capacitat d'obrar. La manca de reconeixement pot ser deguda a una sanció internacional, a pressions d'un tercer estat (és el cas de l'oposició grega al reconeixement de la República de Macedònia, i també el de Taiwan que no és reconegut per evitar enfrontaments amb la República Popular Xina, encara que manté una gran activitat internacional) o per desinterès (és el cas de Somalilàndia). Un altre cas van ser els bantustans entre el 1940 i el 1994, únicament reconeguts per Sud-àfrica i rebutjats per la resta de la comunitat internacional.

Estats i nacions-estats

Els estats no són necessàriament assimilables a nacions, el terme estat es refereix a una entitat política mentre que el terme nació fa referència a un col·lectiu humà que es considera en possessió d'una identitat comuna en base a la llengua, la cultura, la història, l'ascendència o l'ètnia. Tanmateix, moltes nacions acaben per dotar-se d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estats.

Vegeu també

• Absolutisme
• Centralisme
• Ciutat estat
• Estat Nació
• Estat policia