Monestir de Sant Pere de Besalú: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 17: Línia 17:


==Història==
==Història==
Fundat l'any [[977]] pel [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] i [[bisbat de Girona|bisbe de Girona]] [[Miró Bonfill]], el qual ho va posar sota el patrocini de la [[Santa Seu]] de [[Roma]] i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants [[Prim i Felicià d'Agen]], que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i [[Marí de Besalú]]. Dos anys després, el papa [[Benet VII]], per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagració es va portar a terme l'any [[1003]], gràcies al comte [[Bernat Tallaferro]]. La seva màxima expansió va ser durant els [[segles XII]] i [[XIII]], quan va passar a formar part del [[comtat de Barcelona]] i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al [[segle XV]] per causa de la [[guerra dels remences]], els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. [[Felip II]] va protegir al monestir i per mitjà d'una butlla papal al [[1592]] van quedar units els monestirs de [[Sant Llorenç del Mont]] i el de [[Sant Quirze de Colera]].
lolFundat l'any [[977]] pel [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] i [[bisbat de Girona|bisbe de Girona]] [[Miró Bonfill]], el qual ho va posar sota el patrocini de la [[Santa Seu]] de [[Roma]] i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants [[Prim i Felicià d'Agen]], que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i [[Marí de Besalú]]. Dos anys després, el papa [[Benet VII]], per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagració es va portar a terme l'any [[1003]], gràcies al comte [[Bernat Tallaferro]]. La seva màxima expansió va ser durant els [[segles XII]] i [[XIII]], quan va passar a formar part del [[comtat de Barcelona]] i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al [[segle XV]] per causa de la [[guerra dels remences]], els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. [[Felip II]] va protegir al monestir i per mitjà d'una butlla papal al [[1592]] van quedar units els monestirs de [[Sant Llorenç del Mont]] i el de [[Sant Quirze de Colera]].


Durant la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]], va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del [[segle XVIII]] i algunes escultures.
Durant la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]], va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del [[segle XVIII]] i algunes escultures.

Revisió del 20:50, 30 maig 2012

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestir de Sant Pere de Besalú
Imatge
Dades
TipusEsglésia i monestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura barroca: campanar Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesalú (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 12′ N, 2° 42′ E / 42.2°N,2.7°E / 42.2; 2.7
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN80-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000559 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC84 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC11943 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Vicenç de Besalú) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El monestir de Sant Pere de Besalú està situat al centre històric de la població de Besalú a la comarca de la Garrotxa. Al costat, a la mateixa plaça, hi ha el Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú.

Història

lolFundat l'any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, el qual ho va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d'Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú. Dos anys després, el papa Benet VII, per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagració es va portar a terme l'any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro. La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Felip II va protegir al monestir i per mitjà d'una butlla papal al 1592 van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.

Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

Edifici

L'església renovada l'any 1160 és de planta basilical amb tres naus i un gran absis central amb deambulatori. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. El creuer té volta de mig punt i l'absis semicircular de quart de cercle.

A l'exterior, l'absis té doble coberta i al seu fil decoracions amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra

La façana principal consta d'un portal d'arc de mig punt amb llinda i dues petites columnes, situada sobre aquesta porta hi ha una finestra amb quatre arquivoltes, llaurades amb motius vegetals i geomètrics, sostingudes per columnes amb capitells també esculpits. Als ambdós costats d'aquesta finestra hi ha uns lleons amb cara diabòlica, un trepitjant una serp i l'altre un mico.

Deambulatori

Detall del deambulatori

La girola o deambulatori és l'element més característic d'aquest edifici. Consisteix en vuit columnes en grups de dos amb els capitells tallats, que estan sostenint cinc arcs de mig punt sobre els quals s'assenta la volta de l'absis. La temàtica dels capitells és variada, des de fulles d'acant fins a representacions humanes, en un d'ells hi ha la representació de Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

Bibliografia

Enllaços interns

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Sant Pere de Besalú