Compòsit: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: ka:კომპოზიტური მასალა |
m Robot afegeix: lv:Kompozītmateriāli |
||
Línia 57: | Línia 57: | ||
[[ka:კომპოზიტური მასალა]] |
[[ka:კომპოზიტური მასალა]] |
||
[[ko:복합 재료]] |
[[ko:복합 재료]] |
||
[[lv:Kompozītmateriāli]] |
|||
[[mk:Композитен материјал]] |
[[mk:Композитен материјал]] |
||
[[ms:Bahan komposit]] |
[[ms:Bahan komposit]] |
Revisió del 03:50, 14 juny 2012
Un material compost o compòsit (en anglès, composite) és un assemblatge[1] d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscòpic però que continuen separats. El nou material així constituït posseeix propietats que els elements sols no posseïen pas. El compòsit més primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcció.
Composició
Estan constituïts per un esquelet anomenat reforç que garanteix la tenacitat mecànica i una protecció anomenada matriu que generalment és una matèria plàstica (resina termoplàstica o termoestable) i que garanteix la cohesió de l'estructura i la transmissió d'esforços cap al reforç.
Els reforços
El reforç és l'esquelet que suporta els esforços mecànics. Pot presentar-se en diferents formes: fibres curtes (feltres) o fibres contínues (teixits o textures multidireccionals). Les fibres solen posseir generalment una bona resistència a la tracció.
Les matrius
La matriu té per principal objectiu transmetre els esforços mecànics als reforços. Garanteix també la protecció del reforç de les condicions ambientals.
Tipus
Existeixen un gran nombre de compòsits que es classifiquen generalment en tres famílies en funció de la naturalesa de la matriu:
- Els compòsits de matriu orgànica, com els plàstics reforçats o els asfalts.
- Els compòsits de matriu ceràmica, com el formigó.
- Els compòsits de matriu metàl·lica.
Utilització
Els compòsits troben llurs principals aplicacions dins del transport aeri (civil i militar), marítim i ferroviari, l'edificació i al sector aeroespacial, però també en els esports i l'oci, gràcies al seu bon comportament mecànic (comparable al de l'acer) i la seva baixa densitat.
Vegeu també
Referències
- ↑ Chung, Deborah D. L.. Composite Materials: Science and Applications (en anglès). Springer, 2010, p.1. ISBN 1848828306.
Bibliografia
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, ISBN 84-291-7253-X
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, ISBN 84-291-7254-8
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compòsit |