Fundació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sh:Fondacija
m Robot afegeix: bs:Zaklada
Línia 21: Línia 21:
[[az:Vəqf]]
[[az:Vəqf]]
[[bg:Фондация]]
[[bg:Фондация]]
[[bs:Zaklada]]
[[cs:Nadace]]
[[cs:Nadace]]
[[da:Fond (institution)]]
[[da:Fond (institution)]]

Revisió del 16:13, 15 juny 2012

Per a altres significats, vegeu «Fundació (desambiguació)».

Una fundació és un tipus de persona jurídica que es caracteritza per ser una organització sense ànim o fins de lucre. Dotada amb un patrimoni propi atorgat pels seus fundadors, la fundació ha de perseguir les fins que es van contemplar en el seu objecte social, si bé ha de també cuidar del seu patrimoni com a mitjà per a la consecució dels fins.

Per això, si bé la finalitat de la fundació ha de ser sense ànim de lucre, això no impedeix que la persona jurídica es dediqui al comerç i a activitats lucratives que enriqueixin el seu patrimoni per a un millor compliment de la fi última.

Regulacions nacionals

Les fundacions nord-americanes són diferents de les europees. Una fundació regida per la legislació nord-americana permet assignar sous quantiosos, permet lucrar-se amb el treball i a més té beneficis fiscals.

Per exemple a Espanya, ha de ser una organització sense ànim de lucre, la fi de la qual respon a interessos generals i no particulars, i que posseix un Patrimoni destinat al compliment d'aquestes fins. L'absència d'ànim de lucre ha d'entendre's com impossibilitat de repartir beneficis, però sí pot tenir excedents que, en tot cas, haurien de ser destinats al compliment de fins en exercicis posteriors, o a l'increment del Patrimoni de la Fundació en els percentatges que estableixi la llei.

Les fundacions són persones jurídiques privades, però poden pertànyer al sector públic quan han estat creades (i, per tant, assignada la seva dotació fundacional) per un organisme administratiu amb capacitat per a això. La seva constitució pot realitzar-se, segons l'actual legislació estatal, mitjançant acte "inter vivos" o "mortis causa". En el primer supost els fundadors haurien d'atorgar escriptura pública de constitució de la fundació. En el segon suposat, és el propi testador el qual manifesta aquesta voluntat fundacional i establix el patrimoni que destina a aquest efecte (dotació fundacional). Serà posteriorment el marmessor, si ho hagués, o si escau els hereus, els cridats per la Llei per a atorgar davant Notari la corresponent escriptura pública de constitució de la fundació. En defecte d'això, ho serà el protectorat competent.

Regulació legal

Està regulat al Codi Civil de Catalunya Llibre tercer, Títol II i per la llei 5/2001 parcialment derogada per l'esmentat Codi Civil.

Vegeu també