Diferència entre revisions de la pàgina «Repartiment d'indis»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
 
== Orígens i desenvolupament ==
Des dels primers anys de presència castellana a Amèrica, va començar a desenvolupar una sèrie de mecanismes legals o il·legals per fer ús de la mà d'obra indígena. [[Cristóbal Colón]] implantar a les [[Antilles]] la [[encomanacomenda]] de serveis personals, que va generar una sèrie de relacions de servitud personal en perjudici dels indígenes, i molts d'aquests van ser també sotmesos a esclavitud, ja fos amb base a certes lleis o simplement de fet. Tanmateix, la legislació emesa a partir de [[1542]] i les mesures preses per la Corona per fer efectiu el seu compliment van posar fi a aquests fenòmens, i solament va imposar als indígenes el deure de pagar tributs a la Corona o als ordinaris, sense treballar personalment per a ells, de conformitat amb el que disposa la llei de [[Malines]] de 1545.
 
Tanmateix, a finals del segle XVI es va crear una nova modalitat d'utilització forçosa de la mà d'obra indígena per part dels espanyols, el repartiment d'indis, que es va convertir en el principal i més durador mecanisme de domini dels indígenes, el instrument mitjançant el qual van quedar definitivament conquistats i que va garantir la seva subjecció, la seva explotació i la seva posició d'inferioritat. De conformitat amb el que disposa reals cèdules de 21 d'abril de [[1574]] i 24 de novembre de [[1601]], el repartiment era un sistema laboral d'adjudicació de mà d'obra indígena en profit dels membres de la casta d'espanyols, que a canvi d'una remuneració ínfima obligava periòdicament als indígenes a treballar per temporades, generalment de vuit dies per mes, a les cases o hisendes de la població espanyola. Una vegada conclosa la temporada, els indígena havia de tornar a les seves respectives reduccions, per tal que poguessin treballar en tasques pròpies o en reunir el tribut que havia de pagar a la Corona o als ordinaris, i eren substituïts en el repartiment per un altre grup d'indígenes . El sistema estava basat en tres principis: la coerció sobre els indígenes, la rotació setmanal i la remuneració forçosa, de conformitat amb una tarifa establerta per les autoritats. Contràriament a la creença general, aquesta institució no tenia vinculació jurídica ni pràctica amb la comanda, encara que a vegades es fessin servir indistintament ambdós termes. En canvi, sí guarda certa correspondència, en els seus elements substancials, amb la [[mita]] que es va desenvolupar al virregnat del [[Perú]].
 
== Aplicació pràctica ==
En el terreny dels fets, moltes de les normes que havien de regir el repartiment no es van aplicar del tot o només es van complir a mitges. Encara que alguns atribuïen això a la corrupció dels jutges repartidors, el cert és que la Corona va tolerar a contracor moltes violacions a les lleis per així poder garantir ingressos financers i assegurar la subsistència del seu domini polític. Per exemple, la violència i els maltractaments als indígenes imperar moltes vegades en el compliment del repartiment i en les tasques agropecuàries, no es va complir la norma que manava subministrar eines, ni tampoc la que eximia del repartiment als malalts, per la qual cosa qui en realitat estaven massa greus com per a treballar es veien en la necessitat de buscar i pagar a qui els reemplacés. D'altra banda, per sostreure al treball forçós, els indígenes acabalats o principals enviaven en el seu lloc al repartiment a altres més pobres, mitjançant el suborn o la violència. Això feia il·lusori el principi de la rotació setmanal del 25% dels indígenes, ja que els menys afortunats acabaven per treballar dues o més setmanes al mes, la qual cosa deteriorava la seva salut i els obligava a descuidar els seus propis cultius i el pagament de tributs de [[encomanacomenda]]
 
== Supressió ==
147.913

modificacions

Menú de navegació