Versaleta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: pt:Versalete
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
La '''versaleta''' és un [[estil tipogràfic|estil]] de [[Tipus tipogràfic|tipus]] de lletra que consisteix en l'ús de lletres [[Majúscula|majúscules]] amb una mida una mica més alta que el cos de les [[Minúscula|minúscules]] i proporcions lleugerament diferents.
La '''versaleta''' és un [[estil tipogràfic|estil]] de [[Tipus tipogràfic|tipus]] de lletra que consisteix en l'ús de lletres [[Majúscula|majúscules]] amb una mida una mica més alta que el cos de les [[Minúscula|minúscules]] i proporcions lleugerament diferents.


Les versaletes apareixen ja al segle XVI en mostres de [[caràcter|caràcters]] tipogràfics de [[Claude Garamond]] a la [[foneria tipogràfica|foneria]] de [[Konrad Berner]].
Les versaletes apareixen ja al segle XVI en mostres de [[caràcter tipogràfic|caràcters tipogràfics]] de [[Claude Garamond]] a la [[foneria tipogràfica|foneria]] de [[Konrad Berner]].


Originàriament, la versaleta s'utilitzava per a destacar els noms propis de persona i de llocs. Actualment s'utilitza en els casos següents:
Originàriament, la versaleta s'utilitzava per a destacar els noms propis de persona i de llocs. Actualment s'utilitza en els casos següents:

Revisió del 13:15, 28 juny 2012

Mostra de text escrit amb versaletes (a dalt) i versaletes calculades informàticament (a sota)
Mostra de text escrit amb diferents estils tipogràfics, entre ells la versaleta

La versaleta és un estil de tipus de lletra que consisteix en l'ús de lletres majúscules amb una mida una mica més alta que el cos de les minúscules i proporcions lleugerament diferents.

Les versaletes apareixen ja al segle XVI en mostres de caràcters tipogràfics de Claude Garamond a la foneria de Konrad Berner.

Originàriament, la versaleta s'utilitzava per a destacar els noms propis de persona i de llocs. Actualment s'utilitza en els casos següents:

  • Numerals romans referits a segles, paginació i seccions secundàries.
  • Personatges a textos de teatre.
  • Menció de l'autor al peu d'un text.
  • La paraula article als encapçalaments de secció de textos legislatius.
  • El títol d'una obra cada cop que es fa referència a dintre del seu propi text.

Bibliografia

  • Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna, 1995, p. 174,198. ISBN 9788478096329.