José de Posada Herrera: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Ministres del Govern Espanyol; Afegida Categoria:Ministres asturians del Govern Espanyol usant HotCat |
m Suprimida Categoria:Polítics asturians usant HotCat |
||
Línia 39: | Línia 39: | ||
{{ORDENA:Posada Herrera}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Posada Herrera}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Polítics asturians]] |
|||
[[Categoria:Ministres asturians del Govern Espanyol]] |
[[Categoria:Ministres asturians del Govern Espanyol]] |
||
[[Categoria:Presidents del Congrés dels Diputats]] |
[[Categoria:Presidents del Congrés dels Diputats]] |
Revisió del 04:36, 4 jul 2012
José Posada Herrera. (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.
Biografia
Va estudiar Dret i Economia i en va ser professor a la Universitat d'Oviedo el 1838. Fou catedràtic de l'Escola especial d'Administració el 1843, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1857), de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1864) i president de l'Ateneo de Madrid.
A partir de l'any 1839 inicia una intensa activitat política que el convertí en testimoni i protagonista excepcional de la seva agitada època. Durant el període comprès entre 1839-1841 va ser diputat pel Partit Progressista i a partir de 1842 va ingressar a les files del Partit Moderat, combatent amb duresa al seu antic company Salustiano de Olózaga Almandoz i va col·laborar amb la caiguda de Baldomero Espartero i de la Regència, destacant no obstant això per la seva independència com a parlamentari. Va intervenir en la redacció de les Constitucions de 1869 i 1876, arribant a ser triat per unanimitat President del Congrés dels Diputats (1876). Va ocupar altres importants càrrecs polítics com a membre del Consell Reial, President del Consell d'Estat (1881), ambaixador davant la Santa Seu a Roma (1868), ministre de Governació en 1858 i 1865 -en governs presidits per Francisco Javier de Istúriz i Leopoldo O'Donnell- i President del Consell de Ministres en 1883 –ara pertanyent a Izquierda Dinástica-.
Quan era ministre de la Governació va ser anomenat "el gran elector", donada la falta d'escrúpols i habilitat perquè en les eleccions es mantingués el control governamental del resultat, donant-li la victòria.[1]
Obra jurídica
Dins de la seva obra com a jurista cal destacar els quatre volums de Lecciones de Administración (1843) reeditats els tres primers per l'Institut Nacional d'Administració Pública en 1978 i el quart -que es creia perdut– dedicat a la Beneficienca Pública, pel Servei de Publicacions de la Universitat d'Oviedo el 1995, gràcies a la investigació que en els últims anys ha realitzat Francisco Sosa Wagner – catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Lleó - sobre aquest autor, a qui considera el pare del Dret Públic a Espanya i sobre qui ha escrit dues recents obres: Posada Herrera, actor y testigo del siglo XIX (1995) i La construcción del Estado y del Derecho Administrativo: ideario jurídico-político de Posada Herrera (2001).
La investigació sobre aquest autor, especialment la seva actuació parlamentària i política, és de gran actualitat, trobant-se inèdit i pendent de publicació per altres investigadors, part del seu arxiu particular, que conté nombrosos documents i correspondència de contingut polític i jurídic.
Càrrecs polítics
José de Posada Herrera
| ||
Càrrec de govern | ||
---|---|---|
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern) |
President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1883-1883) |
Succeït per: Antonio Cánovas del Castillo (President del Govern) |
Càrrec de govern | ||
Precedit per: Nicolás Salmerón y Alonso (President del Congrés) |
President del Congrés de Diputats d'Espanya (1876-1878) |
Succeït per: Adelardo López de Ayala (President del Congrés) |
Precedit per: Francisco de Borja Queipo de Llano (President del Congrés) |
President del Congrés de Diputats d'Espanya (1881-1883) |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Congrés) |
Referències
- ↑ Gran Enciclopedia Larousse, ISBN 84-320-7370-9. Entrada Gobernación, ministerio de la