Pastís (licor)

Una ampolla de pastis i dos gots de licor amb aigua.

El pastis (pronunciació en francès, pastí) és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol.

Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat francès, es considera típic de l'Occitània oriental, especialment de Marsella i Provença, on és considerat, com la petanca, un símbol de l'estil de vida de la regió.

Origen

La paraula francesa pastis prové de l'occità pastís, que significa pasta o mescla; i també, com a d'altres llengües llatines, avorrició, situació desagradable o confusa (pastitx).

Quan a França va ser prohibit l'absenta el 1916, els seus majors productors (Pernod i Ricard, que després es va fusionar en una sola empresa, Pernod-Ricard) van haver de reformular la recepta reduint el contingut d'alcohol i, per compensar que fos més fluix, van afegir anís i sucre. Des de llavors la recepta ha canviat considerablement.

Fabricació

La fabricació és la típica d'una beguda destil·lada a partir d'etanol. En aquest procés s'addiciona a l'alcohol i es maceren en aquest herbes i flors, després d'aquest compostatge s'obté un licor al qual se li agrega novament l'anís.

Consumició

El pastis es beu usualment diluït amb aigua en una proporció estàndard de cinc volums d'aigua per cada un de pastis. Es tracta d'un licor transparent que, amb l'aigua, forma una dissolució col·loidal (alguns dels seus components no són solubles en aigua i això fa que es facin microcoàguls no apreciables a simple vista) que es manisfesta en què veiem una barreja opaca i d'un color groguenc.

A França és habitual afegir, a més d'aigua, xarops dolços a aquest licor. Els més comuns tenen fins i tot un nom i es diuen peroquet (periquito), quan és verd, amb xarop de menta; tomàquet, quan és vermell, amb xarop de magrana; i mauresque (moro) quan s'afegeix xarop d'orxata.

Altres licors d'anís mediterranis

Al món, i en particular a la Mediterrània, hi ha molts licors, blancs o no, a base d'anis, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels més coneguts són:

• Anís i en particular, a Espanya, per exemple, l'Anís del Mono, que es veu sol com a digestiu o al café.
• Chinchón, un licor d'anís típic de Madrid.
• Arak a l'est de la Mediterrània, es beu amb aigua i gel.
• Ouzo, un licor grec a base d'anís, regalèssia i raïm.
• Patxaran, beguda basca d'anís amb fruits de l'aranyoner, que es beu sol.
• Sambuca a Itàlia, que es beu sola, amb aigua o amb el cafè.
• Raki a Turquia, que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.

Portal d'Occitània