Nènets: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Llengua nenets mogut a Iurac |
(Cap diferència)
| |
Revisió del 19:42, 29 març 2007
| ненёця" вада | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 27.273 |
| Parlants nadius | 21.926 (2010 ) |
| Parlat a | Nenètsia, Iamàlia, districte dolgano-nenets de Taimíria, República de Komi i óblast de Múrmansk |
| Oficial a | Nenètsia i Iamàlia |
| Autòcton de | Sibèria |
| Estat | Nenètsia, Iamàlia, Territori de Krasnoiarsk, república de Komi |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengües uralianes
llengües samoiedes del nord | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet iurac |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | mis |
| ISO 639-3 | yrk |
| Glottolog | nene1251 |
| Ethnologue | yrk |
| IETF | yrk |
El iurac o nenets (autònim: ненёця" вада) és la llengua parlada pel poble nenets del nord de Rússia. Pertany al grup de les llengües samoiedes que forma part de la família de les llengües uràliques amb les llengües ugrofineses. Consta de dos grans dialectes, nenets de la tundra, el que té més nombre de parlants, i nenets del bosc, força intel·ligibles entre ells.
Distribució geogràfica
El nenets és parlat per 27.273 persones, de les quals 26.730 són parlants nadius. És parlat a la zona més septentrional de Rússia inclosa Nenètsia i Iamàlia, el Territori de Krasnoiarsk, la República de Komi, i les zones més orientals de la Província de Múrmansk a la península de Kola.
Fonologia
El nenets té una estructura sil·làbica CV(C). En altres paraules, una síl·laba pot contenir una consonant inicial, una vocal mitjana i una consonant final opcional. Com a exemple, ya ("terra"), wada ("paraula"), i ηarka ("gran"). Les schwa o vocals reduïdes poden aparèixer sovint com a lligams al final de les consonants. Encara que la llengua no permet tècnicament començar les síl·labes amb vocals, en la pràctica passa en els dialectes occidentals, e.g. occidental arka ("gran") contra el central ηarka.
L'estructura sil·làbica és força consistent en tots els dialectes. No hi ha vocals llargues o diftongs, no hi ha grups de consonants inicials o finals, ni mitjans que continguen més de dues consonants.
Vocals
| Schwa | ə | ||||
| Reduïdes | ø | ||||
| Planes | a | e | i | o | u |
| Estirades | iː | uː | æ |
Alguns dialectes occidentals confonen æ, substituint e.
Consonants
| Sordes | k | kʲ / c | p | pʲ | t | tʲ / ƫ |
| Sonores | ɡ | ɡʲ / ɟ | b | bʲ | d | dʲ |
| Fricatives | s | sʲ / ɕ | ʒ | ʒʲ / ʑ | ʦ | ʦʲ / ʨ |
| Nasals | m | mʲ | n | nʲ / ɲ | ŋ | |
| Líquides | l | lʲ / ʎ | r | rʲ | ||
| Semi-vocals | h | hʲ / ç | w | j | ʔ |
La marca 〈ʲ〉indica palatalització, o un moviment vers l'articulació palatal principal o bé secundària.
Ortografia
El nenets s'escriu en una forma adaptada de l'alfabet ciríl·lic, incorporant les lletres suplementàries Ӈ, ', i ".
| А а
а |
Б б
бе |
В в
ве |
Г г
ге |
Д д
де |
Е е
е |
Ё ё
ё |
Ж ж
же |
| З з
зе |
И и
и |
Й й
й |
й й | К к
ка |
Л л
ел |
М м
ем |
Н н
ен |
| Ӈ ӈ
еӈ |
О о
о |
П п
пе |
Р р
ер |
С с
ес |
Т т
те |
У у
у |
Ф ф
еф |
| Х х
ха |
Ц ц
це |
Ч ч
че |
Ш ш
ша |
Щ щ
ща |
Ъ ъ
ъ |
Ы ы
ы | |
| Ь ь
ь |
Э э
э |
Ю ю
ю |
Я я
я |
' | " |
Literatura
Els primers estudis sobre la seva llengua foren el diccionari comparatiu de P. S. Pallas (Linguarum totius orbis vocabularia comparativa, 1787--89). La primera gramàtica nenets (Grammatik der samojedischen Sprachen, 1854) i el primer diccionari (Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen, 1855) publicats per Matthias Castrén, i també contenen material sobre els enets. A. J. Joki publicà un petit diccionari sobre les parles samoiedes del nord el 1956 (Kleinere Wörterverzeichnisse aus dem Jurak-, Jenissei- und Tawgi-Samojedischen).
Del nenets s'ha publicat darrerament un llibre de pronunciació Jadei vada (Nou Món), un abecedari, un llibre d'aritmètica i glossaris escolars, així com escrits polítics i traduccions del rus. Fins fa poc s'han publicat només alguns llibres de text i petites obres de ficció. Els autors nenets més coneguts són Tyko Vylka (1886-1960), A. A. Pyrerko (1905-1941), Ivan Istomin ( 1917) Leonid Lepstui (1932), poeta i narrador de Iamal, i Vassili Ledkov (1933). L'únic diari en nenets, Nyaryana Ngyrm (El Nord Roig), es publica a Salekhard, capital de Iamàlia. Malauradament, la quantitat de literatura publicada en nenets és mínima al costat de la gran publicació de treballs en rus.