Conrad Roure i Bofill: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
'''Conrad Roure i Bofill''' ([[Barcelona]] [[1841]] - [[1928]]) va ser un autor dramàtic i periodista català.
'''Conrad Roure i Bofill''' ([[Barcelona]] [[1841]] - [[1928]]) va ser un autor dramàtic i periodista català.


El seus articles de records i vivències publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
El seus articles de records i vivències publicats al diari "[[El Diluvio]]" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".


Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista.
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista.
Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la [[Renaixença]].


Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al Republicanisme Federal.
Fou seguidor de [[Valentí Almirall]], com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al [[republicanisme federal]].


Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''.
Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''.
Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.
Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "[[Un Tros de Paper]]", "[[Lo Gay Saber]]", "[[La Renaixensa]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Campana de Gràcia]]", "[[L'Avenç]]", "[[L'Esquella de la Torratxa]]", entre d'altres.


A ell es deu la primera traducció completa al català (si bé indirecta, a través del francès) de la [[Ilíada]].
A ell es deu la primera traducció completa al català (si bé indirecta, a través del francès) de la [[Ilíada]].

Revisió del 23:39, 19 jul 2012

Portada de la primera traducció completa al català de la Ilíada, en prosa, a càrrec de Conrad Roure.

Conrad Roure i Bofill (Barcelona 1841 - 1928) va ser un autor dramàtic i periodista català.

El seus articles de records i vivències publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".

Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.

Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.

Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.

A ell es deu la primera traducció completa al català (si bé indirecta, a través del francès) de la Ilíada.

Obra dramàtica

  • Una noia és per a un rei, estrenada al Teatre Romea, el 29 de setembre de 1867.
  • La comèdia de Falset, estrenada al teatre Romea, el 18 de gener de 1869.
  • Un pom de violes, estrenada al teatre Romea, el 30 1869.
  • El tret per la culata, estrenada al teatre Romea, el 12 de maig de 1870.
  • De teulades en amunt, amb música de Josep Ribera i Miró. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 28 d'agost de 1872.
  • Divendres, estrenada al teatre Romea, el 22 d'octubre de 1872.
  • L'ocasió fa el lladre, estrenada al teatre Romea, el 2 de desembre de 1872.
  • Un mal tanto, estrenada al teatre Romea, el 22 de març de 1877.
  • El meu modo de pensar, estrenada al teatre Romea, el 1 març de 1878.
  • Claris, estrenada al teatre Romea, el 25 novembre de 1880.
  • Montserrat, estrenada al teatre Romea, 23 de febrer de 1882.

Enllaços exters


Vegeu texts en català sobre Conrad Roure i Bofill a Viquitexts, la biblioteca lliure.