Guerra dels Ducats: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | La ''' |
||
[[fitxer: Dybbol Skanse.jpg|thumb|200px|right|Guerra dels ducats.]] |
[[fitxer: Dybbol Skanse.jpg|thumb|200px|right|Guerra dels ducats.]] |
||
| ⚫ | La '''Guerra dels Ducats''' o '''segona guerra de Slesvig''' va ser un [[conflicte militar]] que va enfrontar l'[[Imperi austrohongarès]] i [[Prússia]] contra [[Dinamarca]] el [[1864]].{{CC}} Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir [[Slesvig-Holstein]] que va ser annexat per les altres dues potències.<ref>{{Cita web|url = http://www.dw-world.de/chinfootball/dw/article/0, 2297,890185 _page_3, 00.html|títol = A ascensão de Bismarck|any = 2005|obra = [[Deutsche Welle]] 2005.04.27|fechaacceso = 2008.01.06|idioma = portuguès}}</ref> |
||
== Antecedents == |
== Antecedents == |
||
| Línia 20: | Línia 19: | ||
{{MT}} |
{{MT}} |
||
{{ORDENA: |
{{ORDENA:Ducats}} |
||
[[Categoria:Història d'Europa]] |
[[Categoria:Història d'Europa]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Guerres de Dinamarca]] |
||
[[Categoria:Prússia]] |
[[Categoria:Prússia]] |
||
[[Categoria:Guerres del segle XIX |
[[Categoria:Guerres del segle XIX]] |
||
{{Enllaç AB|sv}} |
{{Enllaç AB|sv}} |
||
Revisió del 21:10, 28 jul 2012
La Guerra dels Ducats o segona guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi austrohongarès i Prússia contra Dinamarca el 1864. Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir Slesvig-Holstein que va ser annexat per les altres dues potències.[1]
Antecedents
Els precedents de la guerra dels Ducats els trobem el 1863, quan la Confederació Germànica protestar davant l'intent del monarca danès, Cristià IX, d'incorporar a Dinamarca el ducat de Schleswig, que es trobava sota el seu control oficial. El Protocol de Londres de 1852 havia disposat que Schleswig quedés unit al ducat de Holstein, que era membre de la Confederació Germànica. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck, persuadir Francesc Josep I de la Casa d'Àustria per defensar junts el Protocol de Londres.
Desenvolupament
Les forces austríaques i prussianes van envair la península de Jutlàndia i es va iniciar així la guerra dels Ducats. El mes d'agost de 1864, Dinamarca va resultar derrotada per l'exèrcit del mariscal Helmuth von Moltke i es va veure obligada a lliurar a Àustria i Prússia els territoris en disputa. D'acord amb el que estableix la convenció de Gastein que va posar fi a aquesta, el ducat d'Holstein va quedar sota domini d'Àustria, i els de Slesvig i Lauenburg sota el de Prússia, però cap dels dos països va quedar satisfet amb l'acord. La derrota va deixar profundes empremtes a la identitat nacional danesa. Després d'ella, Dinamarca va adoptar una política de neutralitat que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial.
El canceller Bismarck va entorpir deliberadament la gestió de l'administració austríaca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat quan Àustria va protestar davant el Parlament de Frankfurt. La situació va desencadenar la Guerra de les Set Setmanes entre les dues potències germàniques. En l'actualitat, el territori disputat a la guerra dels Ducats és l'Estat federal alemany de Slesvig-Holstein i la zona occidental (Altona), a la ciutat d'Hamburg.[2]
La guerra dels ducats va significar la fi dels acords del tractat de Ribe del 1460.
Referències
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en portuguès). Deutsche Welle 2005.04.27. [Consulta: 6 gener 2008].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). Deutsche Welle 2005.03.29. [Consulta: 6 gener 2008].
Vegeu també
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |